Avui he trobat unes declaracions a la Vanguardia digital que són dignes de reproduir. Es tracta de les paraules que ha pronunciat la líder del PP balear, la senyora Rosa Estarás, en què afirmava que ara no posaria les mans al foc per ningú dels seus. Aquest grau de desconfiança és molt greu, perquè les relacions humanes s'han de basar en la confiança, i encara més quan es pretén treballar plegats.
És evident que les notícies i els fets ocorreguts al voltant de personatges significats políticament dins les files del PP són d'una extrema gravetat i impossible de justificar. M'imagino que torbar-te entre mig de tot el sarau, ha de ser molt difícil, sobretot perquè acostumem a posar a tothom al mateix sac.
Desconfiar no és difícil, més aviat n'abusem i ho fem sense prou arguments ni informació. La desconfiança comporta unes relacions superficials que no ajuden gens, i d'això hi ha qui se n'aprofita. Els projectes es basen en la confiança i quan aquesta falla els projectes fracassen.
Algú em pot explicar què està passant a la borsa? no és precisament una desconfiança massiva la que mou cap avall l'índex de les principals borses del món? I la banca? la seva capacitat inversora no està basada en la confiança de tots les persones que hi dipositem els nostres estalvis?
Què passa quan els inversors desconfien de la Borsa? Què passaria si tots desconfiéssim dels bancs i caixes, i anéssim a retirar els nostres diners? No es estrany que avui el president del govern espanyol es reunís amb els dirigents dels principals bancs i caixes, per parlar del fons de garantia dels dipòsits, que el govern pensa augmentar. Una manera d'afavorir la confiança de la població al sistema financer.
No es tracta de confiar cegament amb tothom i a tota hora, però seria bo que procuréssim confiar més en els altres. Qui desconfia per sistema, no és feliç. La felicitat és proporcional al grau de confiança que dipositem en les persones amb qui compartim el temps i l'espai.
És evident que les notícies i els fets ocorreguts al voltant de personatges significats políticament dins les files del PP són d'una extrema gravetat i impossible de justificar. M'imagino que torbar-te entre mig de tot el sarau, ha de ser molt difícil, sobretot perquè acostumem a posar a tothom al mateix sac.
Desconfiar no és difícil, més aviat n'abusem i ho fem sense prou arguments ni informació. La desconfiança comporta unes relacions superficials que no ajuden gens, i d'això hi ha qui se n'aprofita. Els projectes es basen en la confiança i quan aquesta falla els projectes fracassen.
Algú em pot explicar què està passant a la borsa? no és precisament una desconfiança massiva la que mou cap avall l'índex de les principals borses del món? I la banca? la seva capacitat inversora no està basada en la confiança de tots les persones que hi dipositem els nostres estalvis?
Què passa quan els inversors desconfien de la Borsa? Què passaria si tots desconfiéssim dels bancs i caixes, i anéssim a retirar els nostres diners? No es estrany que avui el president del govern espanyol es reunís amb els dirigents dels principals bancs i caixes, per parlar del fons de garantia dels dipòsits, que el govern pensa augmentar. Una manera d'afavorir la confiança de la població al sistema financer.
No es tracta de confiar cegament amb tothom i a tota hora, però seria bo que procuréssim confiar més en els altres. Qui desconfia per sistema, no és feliç. La felicitat és proporcional al grau de confiança que dipositem en les persones amb qui compartim el temps i l'espai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada