De tant en tant hi ha persones que apareixen com si vinguessin a salvar el món. És allò de que... sense mi no se'n surten, és hora de tornar-hi.
No sé si aquest serà el cas d'Àngel Colom, però en fa una mica l'efecte. L'Àngel Colom va ser protagonista polític durant un temps i va liderar moviments pacifistes i nacionalistes, fins que la realitat el va fer fora de l'escena principal. Durant força anys ha estat més o menys apartat, si més no de les primeres pàgines dels diaris, però ara sembla ser que retorna.
A diferència de la Pilar Rahola, amb qui varen fer tàndem i els varen defenestrar, Colom va optar per fer-se amic de Convergència, que era qui governava Catalunya, a l'espera, potser, de trobar el moment idoni per reaparèixer, amb un protagonisme que s'entengués històricament parlant.
Colom arriba per unir els nacionalistes, un objectiu prou valent, però no sé si massa viable, si ens fixem que la realitat de Catalunya no és la mateixa de quan ell va perdre pes polític.
Avui llegia les seves declaracions sobre la legitimitat moral del Tribunal Constitucional per dictar sentència contra l'Estatut que ha estat votat pels catalans. Passa que parlar de legitimitat moral no sé si és la millor manera de fer pinya; no sé si és això el que ens cal, i no valdria més la pena treballar per fer pinya tots els catalans, o si més no el més gran nombre possible. Perquè resulta que hi ha prou elements per unir-nos, i després ja filosofarem o somniarem, i fins i tot podem treure'n alguna cosa, però ho hem de fer junts, i aquí sí que ens cal una persona que hi jugui fort i tingui la benedicció de molts.
Massa sovint ens oblidem, sobretot els polítics, que la realitat social del nostre país no és al Parlament, sinó al carrer; a les places i mercats d'Osona i a les associacions de veïns del Baix Llobregat; a Figueres i Badalona; a Lleida i Tortosa.
Penso que, una vegada més, Colom pixa fora de test i engrescar els catalans a desobeir no és la millor manera de treballar per al futur del nostre poble. Aquest podria ser el discurs d'anys a, probablement quan Colom feia de solista, ara sona diferent i la composició no és la mateixa.
No sé si aquest serà el cas d'Àngel Colom, però en fa una mica l'efecte. L'Àngel Colom va ser protagonista polític durant un temps i va liderar moviments pacifistes i nacionalistes, fins que la realitat el va fer fora de l'escena principal. Durant força anys ha estat més o menys apartat, si més no de les primeres pàgines dels diaris, però ara sembla ser que retorna.
A diferència de la Pilar Rahola, amb qui varen fer tàndem i els varen defenestrar, Colom va optar per fer-se amic de Convergència, que era qui governava Catalunya, a l'espera, potser, de trobar el moment idoni per reaparèixer, amb un protagonisme que s'entengués històricament parlant.
Colom arriba per unir els nacionalistes, un objectiu prou valent, però no sé si massa viable, si ens fixem que la realitat de Catalunya no és la mateixa de quan ell va perdre pes polític.
Avui llegia les seves declaracions sobre la legitimitat moral del Tribunal Constitucional per dictar sentència contra l'Estatut que ha estat votat pels catalans. Passa que parlar de legitimitat moral no sé si és la millor manera de fer pinya; no sé si és això el que ens cal, i no valdria més la pena treballar per fer pinya tots els catalans, o si més no el més gran nombre possible. Perquè resulta que hi ha prou elements per unir-nos, i després ja filosofarem o somniarem, i fins i tot podem treure'n alguna cosa, però ho hem de fer junts, i aquí sí que ens cal una persona que hi jugui fort i tingui la benedicció de molts.
Massa sovint ens oblidem, sobretot els polítics, que la realitat social del nostre país no és al Parlament, sinó al carrer; a les places i mercats d'Osona i a les associacions de veïns del Baix Llobregat; a Figueres i Badalona; a Lleida i Tortosa.
Penso que, una vegada més, Colom pixa fora de test i engrescar els catalans a desobeir no és la millor manera de treballar per al futur del nostre poble. Aquest podria ser el discurs d'anys a, probablement quan Colom feia de solista, ara sona diferent i la composició no és la mateixa.
1 comentari:
Xavier,
et recomano la lectura de l'Elogi de la Transgressió que en Quim Gibert va presentar diumenge passat. En Ramon Vinyes era a la taula i te'n podrà fer cinc cèntims.
La idea bàsica és que legalitat i legitimitat no sempre coincideixen. Saps que tu i jo coincidim en ladefensa del dret de decidir, però el partit amb el qual t'has implicat no ho defensa. Això, per exemple, és aprofitar-se d'una situació que afavoreix els interessos del nacionalisme espanyol, que permet a l'Estat continuar desenvolupant el seu projecte centralista i homogeneïtzador. Ni és just ni és legítim.
Quan es tiba massa la corda de la legalitat no hi ha més remei que la desobediència i la transgressió. Perquè, evidentment, excloc l'opció de la violència.
Publica un comentari a l'entrada