dissabte, 26 d’abril del 2008

Rusalka, la dona d'aigua

Feia dies que no l'escoltava i recuperar-la ha estat un veritable encert. Com m'ha acostumat a passar, vaig descobrir aquesta òpera del compositor Antonin Dvorak, a partir d'una melodia, d'un fragment de l'obra que vaig escoltar viatjant en cotxe, a l'emissora clàssica de la Corporació, Catalunya Música. Concretament era el cant a la lluna, a càrrec de Renée Fleming.
És una òpera poc coneguda, però com tota l'obra de Dvorak és penetrant i descriptiva, que et fa viure la història, basada en la sireneta, de Hans Christian Andersen, amb una adaptació lliure de Jaroslav Kvapil, que es va estrenar el 31 de març de 1901, al Teatre Nacional de l'Òpera de Praga.
Rusalka és en el món eslau el que nosaltres anomenem "dona d'aigua". La història parla de com Rusalka s'enamora d'una persona humana, concretament d'un príncep i demana poder-se convertir en dona, tot i que això li comporti ser muda i caure en desgràcia si el seu amor no és correspost, i en cas de retornar maleïda, a les aigües, el seu amor morirà amb ella, víctimes de les malediccions.
Una òpera molt melòdica i si tens la sort de comptar amb la soprano Renée Fleming, resulta sublim. Us recomano que l'escolteu i, si teniu l'oportunitat d'assistir en directe a la seva interpretació, no us ho perdeu, i de passada m'ho dieu, perquè me n'assabenti.