dissabte, 22 de març del 2008

Calamarsada al Maresme

Ha arribat la primavera, després d'un hivern molt sec i no massa fred, i sembla que anem enrere, cap a l'hivern. De fet, els qui ens agrada les temperatures baixes i la pluja, ja ho voldríem, perquè des de fa uns quants anys, amb alguna excepció, estan resultant molt avorrits.
Aquesta tarda a Arenys hem vist caure calamarsa, però comparat amb les imatges que hem pogut veure de poblacions properes, no ha estat res de l'altre món.
De la mateixa manera que recordo les nevades de la meva infantesa, a Vic, també tinc record d'una gran tempesta de pedra, la diada de Santa Anna, el vint-i-sis de juliol, quan jo devia tenir uns quatre anys. Durant molt temps vàrem poder veure els desperfectes que va fer a les teulades de les cases veïnes. Ara algú diria que això no passa: no neva tant, no fa tan fred. El problema, però, és l'aigua i la manca de pluges. Les reserves dels pantans s'han reduït de manera alarmant, i encara que ara es posi a ploure, sabem que passats uns mesos, tornarem a estar patint per si plou o no ho fa.
M'imagino que ens hem d'anar acostumant a la situació i treballar per trobar mesures correctores al malbaratament d'aigua, i consensuar la manera de fer arribar l'aigua a les concentracions urbanes, sense haver de fer perillar les collites de pagès.
Aquesta nit la vetlla pasqual. Per aquelles persones que hi creieu: bona Pasqua!