divendres, 17 d’agost del 2007

Qui va amb un coix...

És una dita molt popular que no va gens desencaminada, encara que el que interessa és poder aconseguir demostrar que no sempre passa, i ser el botó de mostra.
Quan treballes en equip cal tenir ben clar que només sumant pots aconseguir resultats, a no ser que el que estiguis buscant sigui només per a lluïment personal. També és important tenir posats els cinc sentits i saber distingir el gra de la palla, de manera que no rebutgis el gra i aprofitis la palla.
Tampoc és bo obsessionar-se massa i acabar veient dimonis on no n'hi ha. S'ha de ser previsor i prudent, aprofitar allò que és aprofitable, i deixar fora el rebuig.
En política s'ha de treballar en equip, i quan no se'n sap, les coses no surten. Els individualismes només poden servir per a un moment donat, per salvar una situació compromesa, per donar un cop d'efecte, però a la llarga el que acaba funcionant és allò que és producte de tots, i això ho hem de tenir present. De Messies només n'hi ha hagut un, i fa molts anys. El que ara fa falta és gent disposada a treballar, a arremangar-se, encara que no surtis a la foto. Més tard o més aviat arriba l'hora de recollir allò que has sembrat, i si no ho has fet bé, el resultat és negatiu, per més que hagis sortit a la foto.
El treball és d'equip i els resultats són de tothom. D'aquí la necessitat d'anar plegats, sense estridències ni mandra, per mantenir un bon ritme de treball, I aconseguir els objectius fixats.