Aquesta és la qüestió. Us heu fixat en la manera de donar les notícies? A vegades penso que, malgrat tot, realment vivim desinformats. Sense ser periodista ni pretendre donar lliçons a ningú, a mi sempre m'havien explicat que les noticies s'havien de contrastar, és a dir, quan un periodista s'assabenta d'alguna cosa, el que cal fer és buscar altres fonts d'informació per poder comparar-ho i d'aquesta manera anar més segur amb el que es diu.
Si en Pere diu que en Jaume ha dit que l'Enric va dir que no, abans de publicar la notícia que l'Enric va dir que no, potser seria bo demanar-li a l'Enric què va dir. Això que aparentment és molt evident i gens complicat, sembla ser que algú no ho sap fer, perquè dono per suposat que no hi ha voluntat d'enganyar, simplement incompetència o immaduresa periodística.
Si jo, per imprudent, enredo als meus amics donant per segur fets que no tinc la certesa que hagin succeït d'aquella manera, l'abast del meu mal fer és reduït, però si això ho fa un periodista de la premsa, la ràdio o la televisió, l'efecte és més gran i el mal també. D'aquí que sigui tan important la professionalitat dels periodistes, i sobretot que siguin coherents, però que no s'oblidin de contrastar les notícies, sobretot si quan les escriuen o llegeixen, malvaten algú que potser és ben lliure de culpa. A més d'injuriar la víctima, desinformen la resta.
Si en Pere diu que en Jaume ha dit que l'Enric va dir que no, abans de publicar la notícia que l'Enric va dir que no, potser seria bo demanar-li a l'Enric què va dir. Això que aparentment és molt evident i gens complicat, sembla ser que algú no ho sap fer, perquè dono per suposat que no hi ha voluntat d'enganyar, simplement incompetència o immaduresa periodística.
Si jo, per imprudent, enredo als meus amics donant per segur fets que no tinc la certesa que hagin succeït d'aquella manera, l'abast del meu mal fer és reduït, però si això ho fa un periodista de la premsa, la ràdio o la televisió, l'efecte és més gran i el mal també. D'aquí que sigui tan important la professionalitat dels periodistes, i sobretot que siguin coherents, però que no s'oblidin de contrastar les notícies, sobretot si quan les escriuen o llegeixen, malvaten algú que potser és ben lliure de culpa. A més d'injuriar la víctima, desinformen la resta.
2 comentaris:
Hola Xavier!
Poques vegades t'escric, tot i que cada matí el teu bloc forma part del meu recorregut a la xarxa abans de començar el dia. Avui em decideixo perquè tinc la sensació que alguns dels teus apunts estan pensats per llegir entre línees...potser m'equivoco, ja diràs. No he de negar que en el fons em diverteix deduir de què deus estàs parlant. Sempre he respectat el teu to i en moltes ocasions he compartit el teu què. Ara després de llegir escrits com "Qui va amb un coix...", "Divideix i guanyaràs" o aquest últim, hem sembla oportú demanar-te si hi ha algunes coses que intentes dir sense fer-les explícites. Si és així, la meva modesta opinió és que hi ha coses que calen explicar-les sense embuts. Ambtot respecto, i molt, la llibertat de cadascú d'escriure el que vulgui, quan vulgui i com vulgui.
Una abraçada!
Isabel Artero
Benvolguda Isabel,
Sens dubte que sempre hi ha intencionalitat en els escrits, ja sigui evident o entre línies. Crec que les persones a qui em referia, en els diferents escrits que esmentes, s'hauran sentit eludides, si és que els han llegit.
El teu escrit em dóna peu a fer-ne un altre... no sé... potser ho diré.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada