Ho hem vist darrerament, a Arenys ja s’escalfen motors per a les eleccions municipals del mes de maig, amb la presentació dels treballs del grup de Veïns Independents d’Arenys (VIA), i les propostes de participació en la confecció del programa electoral per part d’ERC. En el moment d’escriure aquest article encara estic en la incertesa de quin serà el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya. Sigui quin sigui el resultat, els partits arenyencs hauran de preparar bé la seva campanya, alguns, estimulats per l’èxit electoral, els altres tractant de superar les circumstàncies contràries, tots però amb l’obligació de presentar-nos uns objectius clars i assumibles, i nosaltres la d’exigir-los serietat i transparència.
La pregunta que em faig i que us trasllado és la de què podem exigir als nostres futurs governants? És clar que no podem demanar peres a l’om, però quines qualitats haurien de tenir les persones que optin per dirigir el nostre municipi? Quins pla de treball volem que ens presentin perquè puguem decantar el nostre vot? Probablement tots coincidiríem en demanar que sàpiguen governar i que treballin per al bé comú, sense favoritismes ni joc brut, fent avançar el nostre poble.
Els primers dies del mes d’octubre vaig tenir l’ocasió de participar, a Donostia, en les jornades sobre “El bon govern”, organitzades per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i l’Ajuntament de Donostia. A la trobada hi coincidien alcaldes, regidors i tècnics municipals de tot Espanya, i un reguitzell de bons teòrics especialitzats en administració pública. Varen ser unes jornades intenses i valorades positivament per tots els assistents, i que probablement hauríem coincidit en demanar algun dia més, per debatre més a fons tots els aspectes que varen anar sorgint.
Es va parlar de qualitat de la democràcia, de lideratge polític, d’ètica, de corrupció, de clientelisme polític i de política i participació. Cada ponència i cada ponent varen centrar el tema que tractaven però hi havia un denominador comú que, amb diferents matisos, anava planant durant les jornades. Tothom entenia que, cada vegada més, calia la professionalització dels polítics i sobretot de les seves decisions, i consideraven bàsica la participació de la ciutadania.
Ana Leiva, Secretària d’Estat de Cooperació Territorial, que va iniciar les jornades, després de la pertinent benvinguda a càrrec de l’alcalde Odon Elorza, va voler deixar constància que els models de democràcia representativa i participativa eren compatibles, i es va referir a la necessitat d’un lideratge polític sòlid, un govern de qualitat que eviti tota tendència al clientelisme polític, i un govern de valors i no solament gestió. Precisament, Antonio Natera, professor de Ciència Política a la Universitat Carlos III de Madrid, va afirmar que hi havia massa gestió i poc lideratge polític. Una valoració que es contradiu amb l’opinió que sovint tenim que a l’Ajuntament s’hi va a fer gestió i no hi ha lloc per a les ideologies. Segons Natera, els nostres polítics han de ser capaços d’impulsar projectes, amb iniciativa, assumint riscos i amb habilitat organitzativa, capaços de reunir les diferents demandes i interessos, aconseguint un consens entre els interessos locals enfrontats. Un líder ha de ser honrat, amb visió de futur, capacitat de generar entusiasme i competència tècnica. No és tan important el carisma com la seva capacitat d’esdevenir representat de la ciutadania. En definitiva, el lideratge no és un atribut personal sinó una activitat.
Carles Ramió, professor de Ciència Política i Administració de la Universitat Pompeu Fabra, tot i que va afirmar que cada vegada és més important el coneixement tècnic, entenia que la funció directiva requereix d’una bona dosi de sentit comú, i va voler diferenciar un ajuntament, d’una empresa privada en el sentit que l’ajuntament no té clients sinó ciutadans, i per això cal un component de valors, que el diferencien del món privat.
Al llarg de les jornades t’adonaves que, municipis com el nostre, encara són lluny de poder comptar amb uns equips de govern prou sòlids per liderar un projecte de ciutat que ens faci avançar al ritme que caldria esperar. Si bé és cert que hi ha un component important, de manca de finançament de l’administració local, no resolt després de vint-i-cinc anys d’ajuntaments democràtics, i que genera dificultats de gestió, ens fan falta líders capacitats per dirigir el nostre municipi, ja sigui perquè no hi ha més cera que la crema; per la incertesa laboral dels polítics, que frena l’accés a persones que potser tindrien el perfil i capacitat de lideratge que necessitem; o bé perquè, malgrat el nivell de serveis que no té res a envejar a altres estats, patim una situació de desprestigi de la vida política, que provoca que poca gent tingui ganes d’entrar en política.
L’Ajuntament és l’administració més propera al ciutadà i això el fa més vulnerable, però al mateix temps li permet ser més eficaç i de resposta més immediata a les necessitats socials de la població que serveix. Si bé és cert que no podem baixar la guàrdia, per evitar esdeveniments com el de Marbella, no podem generalitzar-ho, i convé ser més justos en les valoracions als polítics. Necessitem líders imaginatius, efectius, transparents i disposats a compartir i dialogar amb els ciutadans, però ells també han de poder comptar amb ciutadans disposats a col·laborar en la gestió pública, i això ens implica a tots. El bon govern, no és cosa d’uns quants sinó que nosaltres també hi estem cridats.
La pregunta que em faig i que us trasllado és la de què podem exigir als nostres futurs governants? És clar que no podem demanar peres a l’om, però quines qualitats haurien de tenir les persones que optin per dirigir el nostre municipi? Quins pla de treball volem que ens presentin perquè puguem decantar el nostre vot? Probablement tots coincidiríem en demanar que sàpiguen governar i que treballin per al bé comú, sense favoritismes ni joc brut, fent avançar el nostre poble.
Els primers dies del mes d’octubre vaig tenir l’ocasió de participar, a Donostia, en les jornades sobre “El bon govern”, organitzades per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i l’Ajuntament de Donostia. A la trobada hi coincidien alcaldes, regidors i tècnics municipals de tot Espanya, i un reguitzell de bons teòrics especialitzats en administració pública. Varen ser unes jornades intenses i valorades positivament per tots els assistents, i que probablement hauríem coincidit en demanar algun dia més, per debatre més a fons tots els aspectes que varen anar sorgint.
Es va parlar de qualitat de la democràcia, de lideratge polític, d’ètica, de corrupció, de clientelisme polític i de política i participació. Cada ponència i cada ponent varen centrar el tema que tractaven però hi havia un denominador comú que, amb diferents matisos, anava planant durant les jornades. Tothom entenia que, cada vegada més, calia la professionalització dels polítics i sobretot de les seves decisions, i consideraven bàsica la participació de la ciutadania.
Ana Leiva, Secretària d’Estat de Cooperació Territorial, que va iniciar les jornades, després de la pertinent benvinguda a càrrec de l’alcalde Odon Elorza, va voler deixar constància que els models de democràcia representativa i participativa eren compatibles, i es va referir a la necessitat d’un lideratge polític sòlid, un govern de qualitat que eviti tota tendència al clientelisme polític, i un govern de valors i no solament gestió. Precisament, Antonio Natera, professor de Ciència Política a la Universitat Carlos III de Madrid, va afirmar que hi havia massa gestió i poc lideratge polític. Una valoració que es contradiu amb l’opinió que sovint tenim que a l’Ajuntament s’hi va a fer gestió i no hi ha lloc per a les ideologies. Segons Natera, els nostres polítics han de ser capaços d’impulsar projectes, amb iniciativa, assumint riscos i amb habilitat organitzativa, capaços de reunir les diferents demandes i interessos, aconseguint un consens entre els interessos locals enfrontats. Un líder ha de ser honrat, amb visió de futur, capacitat de generar entusiasme i competència tècnica. No és tan important el carisma com la seva capacitat d’esdevenir representat de la ciutadania. En definitiva, el lideratge no és un atribut personal sinó una activitat.
Carles Ramió, professor de Ciència Política i Administració de la Universitat Pompeu Fabra, tot i que va afirmar que cada vegada és més important el coneixement tècnic, entenia que la funció directiva requereix d’una bona dosi de sentit comú, i va voler diferenciar un ajuntament, d’una empresa privada en el sentit que l’ajuntament no té clients sinó ciutadans, i per això cal un component de valors, que el diferencien del món privat.
Al llarg de les jornades t’adonaves que, municipis com el nostre, encara són lluny de poder comptar amb uns equips de govern prou sòlids per liderar un projecte de ciutat que ens faci avançar al ritme que caldria esperar. Si bé és cert que hi ha un component important, de manca de finançament de l’administració local, no resolt després de vint-i-cinc anys d’ajuntaments democràtics, i que genera dificultats de gestió, ens fan falta líders capacitats per dirigir el nostre municipi, ja sigui perquè no hi ha més cera que la crema; per la incertesa laboral dels polítics, que frena l’accés a persones que potser tindrien el perfil i capacitat de lideratge que necessitem; o bé perquè, malgrat el nivell de serveis que no té res a envejar a altres estats, patim una situació de desprestigi de la vida política, que provoca que poca gent tingui ganes d’entrar en política.
L’Ajuntament és l’administració més propera al ciutadà i això el fa més vulnerable, però al mateix temps li permet ser més eficaç i de resposta més immediata a les necessitats socials de la població que serveix. Si bé és cert que no podem baixar la guàrdia, per evitar esdeveniments com el de Marbella, no podem generalitzar-ho, i convé ser més justos en les valoracions als polítics. Necessitem líders imaginatius, efectius, transparents i disposats a compartir i dialogar amb els ciutadans, però ells també han de poder comptar amb ciutadans disposats a col·laborar en la gestió pública, i això ens implica a tots. El bon govern, no és cosa d’uns quants sinó que nosaltres també hi estem cridats.
Article publicat a la revista l'Ametlla d'Arenys, aquest mes de novembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada