Aquesta tarda, al Calisay, hem commemorat el dia de la no violència contra les dones, amb la interpretació de “Jo, Ulrike Crido!” de Dario Fo, un parell de peces musicals, la lectura del manifest i una encesa d’espelmes, que hem col·locat a terra sobre la figura d’una dona.
La sala Josep M. Arnau estava plena, amb una bona representació del govern municipal, amb l’alcalde al capdavant, i dels grups municipals de l’oposició. La feina que l’Associació de Dones per la Igualtat està fent a la nostra població, és impressionant, i es mereixien el ressò que ha tingut l’organització d’aquest acte tan significatiu, per mostrar el nostre enuig i ràbia contra una situació de la dona que no té cap explicació racional.
Tal com ens ha dit la Teresa Verdura, l’acte pretenia convertir l’espai del Calisay, en un punt de reflexió sobre el que està succeint, i adonar-nos de la crueltat de la nostra societat, que només a l’Estat espanyol enguany ja porta més de seixanta víctimes.
Hem de ser conscients que aquest acte només és un recordatori, però que estem obligats a tenir-ho present tots els dies de l’any, i denunciar totes les situacions de violència física i moral que pateixen moltes persones anònimes. És, amb el nostre testimoniatge i la nostra resposta contundent, que podrem redreçar aquesta societat que descarrila massa sovint.
Felicito la Teresa Verdura i tot el col·lectiu de dones i homes, que treballa per eradicar aquesta xacra, com bé diuen al seu escrit de presentació, i que estan al costat de les dones que també al nostre poble necessiten assessorament, amistat i coratge.
La sala Josep M. Arnau estava plena, amb una bona representació del govern municipal, amb l’alcalde al capdavant, i dels grups municipals de l’oposició. La feina que l’Associació de Dones per la Igualtat està fent a la nostra població, és impressionant, i es mereixien el ressò que ha tingut l’organització d’aquest acte tan significatiu, per mostrar el nostre enuig i ràbia contra una situació de la dona que no té cap explicació racional.
Tal com ens ha dit la Teresa Verdura, l’acte pretenia convertir l’espai del Calisay, en un punt de reflexió sobre el que està succeint, i adonar-nos de la crueltat de la nostra societat, que només a l’Estat espanyol enguany ja porta més de seixanta víctimes.
Hem de ser conscients que aquest acte només és un recordatori, però que estem obligats a tenir-ho present tots els dies de l’any, i denunciar totes les situacions de violència física i moral que pateixen moltes persones anònimes. És, amb el nostre testimoniatge i la nostra resposta contundent, que podrem redreçar aquesta societat que descarrila massa sovint.
Felicito la Teresa Verdura i tot el col·lectiu de dones i homes, que treballa per eradicar aquesta xacra, com bé diuen al seu escrit de presentació, i que estan al costat de les dones que també al nostre poble necessiten assessorament, amistat i coratge.
2 comentaris:
Estic totalment d'acord amb recolçar qualsevol acte per erradicar la violència. Tota la violència.
De fet, acabo de penjar un post en aquest sentit.
Però no ens oblidem dels homes que pateixen violència també.
Sovint, pel fet de ser homes, encara són més incapaços de denunciar aquests fets.
Gatot,
No hi ha dubte que s'ha de combatre qualsevol tipus de violència, i és cert que també hi ha homes que la pateixen, però no és menys cert que la gran víctima, pel nombre esgarrifós de casos que veiem, és la dona. Potser és per això que jo parlo de violència de gènere, encara que per dins pensi en les dones, com a les més perjudicades.
Gràcies pels teus comentaris.
Publica un comentari a l'entrada