Sempre s’ha dit que la realitat supera la ficció. Això ho podem constatar en moltes situacions, on mai hauríem pogut imaginar-nos que els fets succeïssin d’una determinada manera. Malgrat tot se’ns fa difícil entendre com és possible que passi.
Som moltes les persones que estem cansats de tanta hipocresia, de tanta ràbia, de tanta manipulació, de tant odi i maldat. No podia imaginar que tot això que està passant arribés als nivells actuals. Es tracta d’anar tensant la corda, sense vergonya ni miraments. És igual si aconsegueixen fracturar la societat civil, si amb això recuperen el poder absolut per tornar a fer i desfer a l’empara de les seves lleis.
Per dignitat, jo no continuaria en una associació, en una empresa, en un grup polític, que es servís de les mentides, el menyspreu, la calúmnia i la ràbia per estar al davant. El Partit Popular està convençut que la seva tàctica és la millor per guanyar-se la simpatia de les masses, i això és suficient per continuar amb aquest discurs.
En Josep Piqué se’n feia creus i va gosar manifestar-se en contra de la cúpula del partit. Va viure la disjuntiva de mantenir-se ferm en la seva consciència o bé cedir a la pressió dels seus dirigents. Finalment va prevaler la seguretat en la feina. De fet, quin pes té la consciència? És prou fàcil enganyar-se un mateix per emmascarar-la!
No fa massa mesos vaig escriure a la revista l’Ametlla d’Arenys la consideració de si CIU havia de mantenir o no el seu pacte amb el PP a la nostra vila. Feia notar que precisament ara tampoc comptava amb la majoria absoluta que li podria decantar la balança.
No crec massa en els formalismes i prefereixo anar a la part pràctica, com en aquest cas podria ser pensar en l’esforç i dedicació que la regidora del PP realitza a la població. És cert i així li ho vaig manifestar però... em produeix contradiccions i dubtes pensar que la senyora Rosa Zaragoza forma part del govern com a representant dels votants del PP d’Arenys de Mar, uns votants a qui respecto profundament però que són còmplices indirectes de l’actitud dels dirigents del PP. Em produeix dubtes perquè jo no voldré mai girar la cara a un veí que sigui votant d’un o altre partit, però sí que m’agradaria poder dir-los que, en aquest cas, estan donant suport a uns polítics que menteixen i posen la població de la resta d’Espanya en contra nostra. Simplement que en siguin conscients!
Als meus cinquanta anys puc recordar la Catalunya amb el dictador governant; amb Fraga de ministre; amb Adolfo Martin Villa de governador civil de Barcelona... i em dol sentir dir al senyor Rajoy que ara estem fent amb el castellà, allò que la dictadura va fer amb el català. Em dol perquè és fals i tendenciós. Encara em ressonen les paraules del Rei d’Espanya dient que el castellà no va ser mai imposat. Com es pot ser tan cínic i tan fals?
La gent que em coneix sap que jo no estava gens d’acord amb aquells partits que, en el moment de negociar els acords de legislatura, partien de la premissa que no pactarien amb el PP. No ho trobava encertat i molt menys en pactes dins l’administració local. Ara però se’m fa més difícil mantenir els meus arguments. Crec que la situació no pot continuar d’aquesta manera i m’agradaria que fossin els mateixos simpatitzants i militants del PP que fessin adonar als seus dirigents que per aquest camí no s’arriba a bon port. Creieu que això és possible?
Som moltes les persones que estem cansats de tanta hipocresia, de tanta ràbia, de tanta manipulació, de tant odi i maldat. No podia imaginar que tot això que està passant arribés als nivells actuals. Es tracta d’anar tensant la corda, sense vergonya ni miraments. És igual si aconsegueixen fracturar la societat civil, si amb això recuperen el poder absolut per tornar a fer i desfer a l’empara de les seves lleis.
Per dignitat, jo no continuaria en una associació, en una empresa, en un grup polític, que es servís de les mentides, el menyspreu, la calúmnia i la ràbia per estar al davant. El Partit Popular està convençut que la seva tàctica és la millor per guanyar-se la simpatia de les masses, i això és suficient per continuar amb aquest discurs.
En Josep Piqué se’n feia creus i va gosar manifestar-se en contra de la cúpula del partit. Va viure la disjuntiva de mantenir-se ferm en la seva consciència o bé cedir a la pressió dels seus dirigents. Finalment va prevaler la seguretat en la feina. De fet, quin pes té la consciència? És prou fàcil enganyar-se un mateix per emmascarar-la!
No fa massa mesos vaig escriure a la revista l’Ametlla d’Arenys la consideració de si CIU havia de mantenir o no el seu pacte amb el PP a la nostra vila. Feia notar que precisament ara tampoc comptava amb la majoria absoluta que li podria decantar la balança.
No crec massa en els formalismes i prefereixo anar a la part pràctica, com en aquest cas podria ser pensar en l’esforç i dedicació que la regidora del PP realitza a la població. És cert i així li ho vaig manifestar però... em produeix contradiccions i dubtes pensar que la senyora Rosa Zaragoza forma part del govern com a representant dels votants del PP d’Arenys de Mar, uns votants a qui respecto profundament però que són còmplices indirectes de l’actitud dels dirigents del PP. Em produeix dubtes perquè jo no voldré mai girar la cara a un veí que sigui votant d’un o altre partit, però sí que m’agradaria poder dir-los que, en aquest cas, estan donant suport a uns polítics que menteixen i posen la població de la resta d’Espanya en contra nostra. Simplement que en siguin conscients!
Als meus cinquanta anys puc recordar la Catalunya amb el dictador governant; amb Fraga de ministre; amb Adolfo Martin Villa de governador civil de Barcelona... i em dol sentir dir al senyor Rajoy que ara estem fent amb el castellà, allò que la dictadura va fer amb el català. Em dol perquè és fals i tendenciós. Encara em ressonen les paraules del Rei d’Espanya dient que el castellà no va ser mai imposat. Com es pot ser tan cínic i tan fals?
La gent que em coneix sap que jo no estava gens d’acord amb aquells partits que, en el moment de negociar els acords de legislatura, partien de la premissa que no pactarien amb el PP. No ho trobava encertat i molt menys en pactes dins l’administració local. Ara però se’m fa més difícil mantenir els meus arguments. Crec que la situació no pot continuar d’aquesta manera i m’agradaria que fossin els mateixos simpatitzants i militants del PP que fessin adonar als seus dirigents que per aquest camí no s’arriba a bon port. Creieu que això és possible?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada