diumenge, 12 de maig de 2019

La raó de ser del vot útil

Sovint parlem del vot útil sense analitzar a fons què representa i quan és veritablement un vot útil o simplement el vot a una opció que ens agrada més que una altra. A les passades eleccions generals el vot útil se l'emportava el PSOE. Es tractava de votar els socialistes per evitar que els tres partits de dretes sumessin la majoria absoluta que podia canviar la política social d'Espanya.
A Catalunya també es parlava de vot útil, però era evident que es tractava de fer anar el vot cap a les posicions que interessaven als engrescadors. El vot que podíem anomenar útil era enfortir el centre esquerra que ens proporcionava el PSC. Vistos els resultats cadascú pensarà el que voldrà sobre l'efectivitat d'un resultat o altre. A mi no em queda cap dubte que haver aconseguit que no sumés la dreta, més casposa que mai, ha estat un èxit, sense entrar a valorar els interessos catalans.
Ara, davant les noves eleccions municipals i les europees ens trobem en una nova campanya del vot útil. És evident que podrem parlar d'un vot útil generalitzat per a les europees, però en el cas de les locals dependrà de cada municipi.
En les eleccions europees no hi sé veure un vot útil més enllà de la defensa de l'opció de les forces independentistes catalanes, per fer-se un lloc des de l'exili o la presó. Qualsevol opció que es desmarqui de l'extrema dreta serà un vot vàlid per evitar que aquesta creixi en el global d'Europa.
A les municipals, en el cas d'Arenys de Mar, només l'entenc perquè hi ha una força, Junts per Arenys, que té moltes possibilitats d'acostar-se a la majoria absoluta. El vot útil en aquest cas el podríem situar en la segona força política, ERC, per aconseguir el nombre suficientment de vots perquè sumi amb altres partits polítics. Personalment, però em decanto per considerar que a Arenys no hi ha motiu per buscar el vot útil, sinó més aviat per pensar en les persones que es presenten i escollir aquelles que estan més implicades en la vila, i tenen més facilitat per escoltar i pensar en els altres, i no tant en els èxits personals.