divendres, 21 de novembre de 2014

Rajoy aconsegueix sacsejar el mapa polític català

Una enquesta que sortia avui sobre resultats electorals al Parlament de Catalunya donava la victòria pels pèls a CIU, tot i perdre gairebé 20 diputats, seguit d'ERC, sense que la suma d'aquests dos partits polítics aconsegueixi la majoria absoluta. La tercera força política era Podemos, empatats amb C's que gairebé doblava el nombre de diputats. El PP i el PSC perdien gairebé la meitat dels vots i també en perdia ICV. La CUP era qui creix més percentualment, encara que es queda en la darrera posició.
Si la intenció final del president querellat és convocar anticipadament les eleccions, la majoria absoluta caldria buscar-la amb l'ajut de la CUP, però amb la incògnita de què votarien els diputats d'Unió. És per això que per als sobiranistes no està tant clar, sobretot per la incorporació al Parlament català de Podemos i la crescuda de C's que compensa la baixada del PP.
El Partit Popular català fa temps que ha signat la seva renúncia a cap tipus de rellevància en la política catalana, en part gràcies als seus amics espanyols, amb Rajoy al capdavant, però també a la inutilitat del discurs d'Alícia Sánchez-Camacho. El nacionalisme espanyol, però continua present per la crescuda de C's que es beneficia de l'ambigüitat d'un PSC que no acaba de trobar quin és el seu paper, i a la incapacitat que ha demostrat darrerament el PP per governar el país sense l'ajuda dels jutges i magistrats.
Les dades de l'enquesta no són cap sorpresa, potser la sorpresa la tindrem el dia que anem a votar. En totes les tertúlies polítiques es dóna per fet que Podemos entrarà amb força, encara que ningú sap què faran. La seva empenta és fruit de la frustració de la gent i la incapacitat de PP i PSOE de governar per i amb la gent. El problema pot ser quan estiguin a dins i no ens puguin oferir res d'interessant.
La querella del PP no fa més que agreujar la situació política d'Espanya. El PP juga amb foc i no ho sap. No s'adonen que hi ha molta gent emprenyada i amb ganes de marxar i no són capaços d'entendre que cada vegada és més difícil tirar enrere. Els partits de l'ambigüitat, el PSC, i els que volen acontentar tothom, ICV, reben el mateix càstig que els que s'han proposat esclafar-nos, atacant la llengua, la cultura, les finances... No es tan difícil adonar-se'n.