Manel, ja em disculparàs, però és que és molt fort! L'altre dia era en Rubalcaba i avui ha estat la Chacón. Ho té molt complicat en Pere Navarro.
No és l'únic tampoc. El soci del president Mas, el senyor Duran, ja comença a plantejar dubtes. De fet ell sempre ha viscut en el dubte, intentant quedar bé amb tothom. Per això la gent l'acusava de buscar un ministeri a Madrid, perquè sempre estava fent la pilota.
Tot plegat s'està apagant. Trobo a faltar els més esvalotats, aquells que les enquestes els volen fora del Parlament. Sembla que hi ha més reaccions contràries que favorables i que tot plegat pot convertir-se en un bluf. El que és clar, però, és que els polítics cada vegada ridiculitzen més el seu ofici, i no és estrany que siguin més les persones que "passin" d'ells.
L'entrevista a Carmen Chacón ha estat solemne! com es pot ser tan hipòcrita? només perquè parlava per a Espanya? crec que molts polítics perden la dignitat, per quatre vots, per viure de la política. Ja dubto de la seva bona fe i del seu esperit de servei. En Manel, que no és polític, treballa a canvi de res. Bé, no és cert. En Manel treballa a canvi de la felicitat que li suposa aconseguir que els altres siguin més feliços. Fàcil, oi?
No ho és tant, com tampoc ho és la tasca que realitza la Victòria al Raval. Vàreu veure el programa de l'Albert Om? hi ha gent que viu per als altres i no es fan rics. Els polítics també haurien de pensar que treballen per als altres. Perquè la societat sigui més justa. Per sumar (no només suma el PP). Però tot això queda lluny.
Però... no continuo perquè vull anar a menjar castanyes i panellets i oblidar-me per unes hores, de tota aquesta disbauxa. A la vostra salut!
Per cert, Manel. N'hi ha que no tenen tant prestigi i reconeixement!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada