dimecres, 1 de febrer del 2012

Comiat a Fabià Estapé

Avui hem conegut la mort de Fabià Estapé, degà de la Facultat d'Econòmiques i rector de la Universitat de Barcelona, en una època molt interessant per al país i per a la mateixa universitat. Vaig tenir la sort de coincidir amb Estapé en la meva època d'universitari i en tinc un bon record com a professor. Les seves classes, com us podeu imaginar, eren molt divertides, però pedagògiques. A vegades pensaves que havies perdut el temps escoltant històries que no tocaven, però en el fons hi havia un fil conductor que et retornava al punt de partida, però no de buit.
Generacions anteriors a les meves poden explicar moltes anècdotes i intervencions, amb un component polític interessant. Les seves relacions amb el règim franquista sempre han estat una mica disfressades i, a diferència d'altres personatges a qui mai se'ls ha perdonat el seu passat, a Fabià Estapé s'ha fet la vista grossa, buscant l'anècdota i, sobretot, els seus enfrontaments, el que el feia diferent i contestatari. 
Els més joves el recordaran per les seves tertúlies a TV3 o a Catalunya Ràdio, que li encantava sorprendre el públic i fer-los gaudir de les seves històries. El component pedagògic l'acompanyava sempre i procurava explicar el comportament de l'economia, de manera entenedora per a tothom. 
La darrera intervenció a TV3, si no m'equivoco, va ser en el programa Divendres, i en guardo un mal record. Fabià Estapé no era el d'abans. Crec que va ser un desencert portar-lo al programa perquè no estava en condicions de seguir una entrevista. Les seves intervencions no es coordinaven amb les preguntes i despistaven a l'entrevistador, en Xavi Coral, que quedava sense recursos per dissimular i tirar endavant l'entrevista. 
Ho recordo vagament, perquè vaig voler oblidar-ho, com si m'avergonyís de la iniciativa del programa de portar-lo al plató, i em vaig quedar amb els bons moments que Fabià Estapé ens va brindar als seus seguidors i, en certa manera, admiradors. Descansi en pau.