L'altre dia, una mica exaltat, criticava els partits polítics, malgrat sigui l'estructura on es recolza el nostre sistema democràtic. Continuo pensant que no estan fent bé els deures i m'ho confirmen totes les picabaralles per assolir el lideratge dins el partit, més per una qüestió de reconeixement i orgull que no pas de línia programàtica. Ros busca presentar-se com a futur president de Catalunya, però s'oblida que abans ha de fer molta feina, en primer lloc definir què pensa i què vol per Catalunya, i què podrà fer des del PSC, un partit renovat amb les persones de sempre.
Però avui la notícia és l'interrogatori a l'imputat Iñaqui Urdangarín, que ha vingut a salvar la Infanta Cristina i passar totes les culpes al seu exsoci. I també, pel que sembla, a Francisco Camps i Rita Barberà. Valorar un judici com aquest resulta complicat perquè s'hi barregen moltes coses. Hi ha una institució, com és la Corona, que s'hi veu implicada i per tant, convida a que els seus detractors s'afegeixin al linxament del gendre del rei.
Al mateix temps hi ha la desconfiança amb la Justícia, fruit de les darreres sentències i la poca independència del poder judicial respecte al poder legislatiu i l'executiu. La declaració de no culpable a Francisco Camps, quan hi ha tanta porqueria al seu voltant, o l'acarnissament amb el jutge Garzón, fent-lo fora del món judicial, no han beneficiat massa l'opinió que la majoria té de la Justícia.
Em va agradar seguir els escrits i arguments de Francesc de Carreras, a La Vanguardia, per defensar la seva posició contrària a la sentència contra l'exjutge Garzón. L'articulista acceptava la possibilitat que Garzón s'hagués equivocat, però manifestava clarament que no se'l podia acusar de prevaricació, d'haver actual amb malícia de manera expressa.
Sigui com sigui, ens trobem en moments difícils per entendre què decideixen els jutges. Per als catalans, que uns quants jutges es carreguin un Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats i referendat pel poble català, ens deixa molt inquiets i gens convençuts. La llàstima que encara no hem après a reaccionar de manera conjunta, tret de les manifestacions que tant agraden, però que finalment no ens porten enlloc.
Seguirem el judici, i intentarem ser objectius i no linxar el processat, però exigirem la mateixa objectivitat a qui ha de dictar sentència, i que, en cas de ser culpable, no s'arrugui pel fet que es tracta del gendre del rei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada