El doble atemptat de Noruega, amb un balanç de víctimes encara per conèixer, és la desgraciada notícia d'avui. Víctimes innocents, de la mà de salvatges criminals que no tenen lloc a la nostra societat. No els volem, perquè els maleïm per l'odi que conreen i que ens volen inculcar.
És massa dur per poder entendre res. No considero que tinguem cap bena als ulls, per malament que els occidentals puguem estar fent les coses. No hi ha res que justifiqui aquestes accions indiscriminades. En tot cas no ho poden pagar justos per pecadors.
Són enemics d'occident, però també de molts musulmans que han vingut a viure amb nosaltres i que no combreguen amb aquests mètodes violents de defensar no sé què. Els fan més mal que bé, perquè ajuden que els autòctons col·loquem a tots al mateix sac.
Tinc ràbia i m'haig de reprimir, perquè és un sentiment que no fa bé a ningú. La impotència de no saber com es pot resoldre una situació com la que estem vivint. Sabeu què em passa? que me'n ric de les nostres aspiracions independentistes davant de successos com els d'avui. I amb això no vull treure importància als nostres somnis. Però la barbàrie dels criminals, em pot, i m'exaspera. Haig de fer molts esforços per no veure el mal on no toca, ni que sigui per proximitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada