dimecres, 20 de juliol del 2011

Camp lliure a la delinqüència

La notícia del dia seria la dimissió del president de la Generalitat valenciana, el senyor Francisco Camps. Ja no recordo els anys que fa que el senyor Camps és notícia, pràcticament diària. I això també li deu cansar, sobretot quan les coses li van malament. Penso que seria bo no insistir més sobre el tema i deixar que la justícia faci la seva feina, i agrair el gest del president, en un país que pràcticament no dimiteix ningú. Em direu que no tenia cap més opció, però jo penso que casos pitjors s'han vist i el protagonista no ha plegat.
Però jo volia parlar d'una altra notícia, que no és tan espectacular, però sí diària. Cada dia detenen molts incívics i presumptes delinqüents, i els tornen deixar anar. Això és motiu de molts comentaris i molta incomprensió. Per què? Com pot ser que quatre dones robin diàriament a no sé quantes persones, i no els passi res? Com pot ser que al metro de Barcelona hi hagi 150 atracaments diaris, i als delinqüents no els passi res? Què és el que falla?
Si les lleis vigents no permeten actuar amb més contundència, canviem-les. Si no apliquem bé les lleis, rectifiquem. No pot ser que estiguem promocionant un món on només viuen bé els cara-dures, els incívics i els delinqüents. Estem educant els nostres fills a respectar els altres, a comportar-se, a competir justament i amb principis, i resulta que el que estem fent és convertir-los en perdedors i víctimes. Això no pot ser.
I si els que vénen de fora s'apunten al carro de l'incivisme i la delinqüència, mà dura. No hi pot haver dubtes davant la injustícia, perquè el mal comportament d'uns és un acte d'injustícia vers els altres. Si no ens hi posem tots a solucionar-ho, el resultat pot ser molt negatiu. Cada vegada hi ha més famílies desestructurades i més persones a l'atur. Perilla la cohesió social, i això és responsabilitat de tots. Cadascú des del seu entorn i possibilitats.
En un dia en què tothom parlarà d'en Carles Sentís i d'en Francisco Camps, jo em quedo amb la delinqüència diària i les víctimes domèstiques que no tenen cap confiança en la justícia, perquè ningú fa res per solucionar el problema.