Sempre s'ha parlat d'equilibri entre partits a l'hora de defensar diferents organismes públics. La Diputació, en mans del PSC, era el contragovern a la Generalitat, en mans de CIU. Els consells comarcals, la majoria convergents, eren la contra als ajuntaments grans, la majoria socialista. Ho podíem creure o no, però es donava com un fet.
Arran de les darreres dues eleccions, al Parlament i als ajuntaments, tot plegat ha experimentat un canvi important que com a mínim caldrà reformular les teories equilibristes. Amb la recuperació, per part de CIU, del govern de la Generalitat, i la seva victòria a municipis on sempre havia governat el PSC, i a les quatre diputacions, sobretot a la de Barcelona, ens trobem amb un mapa uniforme, amb molt poques excepcions.
Ara podem parlar de les vegueries, si convenen o no, o de la nova administració metropolitana, que substitueix la Corporació Metropolitana de Barcelona, que es va convertir en les entitats de Medi Ambient, Transports i la Mancomunitat de Municipis. Però, segons sembla, en aquest darrer cas, estaríem parlant d'una entesa entre CIU i PSC per arribar a la cohabitació.
Particularment penso que el problema no està tant en distribuir organismes en el territori, com en entendre l'administració com a única, i a partir d'aquí facilitar la gestió i els resultats. A mi se me'n fot que eliminin les diputacions i creïn les vegueries, si el que es pretén aconseguir és una racionalització de l'administració. Tot el que ha estat de positiu de les Diputacions, per als municipis, no es pot deixar perdre, i en tot cas si les tanquem, les actuacions les ha de continuar liderant algú.
Sóc un gran defensor de les diputacions, la qual cosa no treu que calgui reformular algunes actuacions i competències, però han estat de gran ajuda per a municipis petits i mitjans, a nivell d'assessorament tècnic i polític. Amb el canvi polític només podem desitjar que tècnicament continuïn ser vàlids per als ajuntaments, al marge del color polític de cadascun d'ells.
Si ens hi fixem bé, al final acabes parlant de partits polítics i del pes que aquests tenen en els resultats en la gestió pública. No podem oblidar que hi ha un component tècnic important, que cal madurar i formar, i del qual ens n'haurem de refiar. Busquem entre tots l'eficiència i la simplificació de les coses, i deixem-nos de mirar tant qui guanya amb tals o quals canvis. L'administrat vol tenir un sol interlocutor públic, i això passa per una administració única.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada