dilluns, 14 de desembre del 2009

Repetició de la jugada

No han passat ni vint-i-quatre hores i ja s'ha convertit en un orgue de grills. No penso en els partits polítics que s'han oposat a la consulta per a la independència; tampoc penso en els partits que han volgut quedar al marge sense aixecar massa polseguera; ni tampoc en els partits que han volgut pujar al carro per treure'n profit electoral, sinó només em fixo en la gent que va donar suport i va formar part de la infraestructura que va permetre l'organització de la consulta a 166 pobles. L'endemà de la consulta tenim tres posicions diferenciades i crítiques entre elles. Ah, i cap, cap dels partits que li varen donar suport, s'ha volgut comprometre a res. Per què? potser perquè hi ha hagut poca participació (un 27%).
Una vegada més els catalans som víctimes de la desunió, fruit de la improvisació, o d'actuar a la lleugera, o de l'enveja, o de les ànsies de protagonisme... sigui el que sigui, ara ja no sabem si l'esforç de molta gent per organitzar la consulta haurà estat positiu o contraproduent, si a més d'ampliar el nombre d'enemics a Espanya, també els hem creat a dins...
Em sap greu perquè m'estimo el país i voldria que no ens moguéssim només per impulsos del cor, sinó que també féssim treballar el cap, i a vegades em sembla que el tenim aparcat.
El senyor alcalde d'Arenys de Munt presenta una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè el Parlament de Catalunya organitzi un Referèndum per a la Independència, sense encomanar-se a ningú, al marge la coordinadora encarregada d'organitzar la consulta. Em pregunto si coneix la mecànica de les ILP, els passos que han de fer per aconseguir ser tractats al Parlament. Si ho coneix bé hauria de saber que sense el suport de la majoria parlamentària no hi ha possibilitat, ni tan sols de ser admesa a tràmit, però tampoc m'estranya coneixent com conec a l'alcalde.
Confio que de tot plegat n'aprenguem alguna cosa i en puguem treure algun profit per al futur del nostre poble. I per enèsima vegada demanaré unitat als partits polítics i que es deixen de falsos protagonismes i pensin més en les conseqüències dels seus actes.

1 comentari:

Alex Acero ha dit...

Estic d'acord.
Hem d'anar tots a una.
És l'única via.
Hem de ser prou responsables per aparcar els personalismes i els partidismes de curta volada, per fer possible quelcom més gran i important.

El País ho exigeix.