Si em seguiu us haureu adonat que darrerament escric sobre la premsa i els mitjans de comunicació. No sé si es tracta d'una obsessió, d'una moda o una casualitat, però el cas és que hi ha prou elements per escriure dia si dia també sobre els nostres mitjans locals.
Ahir us vaig parlar del programa de ràdio dels diumenges; un programa que no acostumo a escoltar, més aviat perquè o sóc fora de casa, o estem en família, o per falta de costum. En cap cas és premeditat, encara que ho pugui semblar després de llegir l'apunt d'avui.
Vaig escoltar una part de la intervenció dels membres del grup municipal del PP, en què es referien als problemes de la neteja i la situació de la platja, i un moment més tard quan entrevistaven a representants de les escoles d'Arenys. Avui, però, m'he assabentat d'una part del programa que no vaig sentir, i de diferents bandes, totes coincidents, m'han parlat de l'acusació que es va fer sobre una persona.
La veritat és que arriba un moment que ja no et ve res de nou, però em cou i se'm genera un sentiment de rebuig i indignació, difícil de pair. Em dol que d'una crítica obsessiva es caigui tan fàcilment a la calúmnia. Això és el que passa en aquests programes televisius que el públic i els propis protagonistes, amb la complicitat dels presentadors, es dediquen a insultar i escridassar, sota el lema de "Tot per l'audiència". La diferència és que les suposades víctimes televisives cobren, que no és el cas de Ràdio Arenys.
Resultarà que allò de la premsa groga la tenim a casa nostra? Què passarà si la víctima presenta una querella contra el programa? qui en serà responsable? el director del programa? el director de la ràdio? el regidor de Comunicació? l'alcalde?
Es pot dir que el govern no fa bé la feina o no fa res; que tal i qual regidors no hi entenen res i que són uns inútils; que tanquen la Riera sense permís i no deixen passar l'autobús d'Arenys de Munt; que la platja està contaminada perquè el govern no treballa bé... però acusar de robar diners a una treballadora, sense tenir cap prova (!) Potser l'esmentada treballadora va ser tan agosarada de multar el director del programa? Seria aquest un motiu suficient per generalitzar la conducta de la persona? És lícit aprofitar-se de tenir un micròfon a la boca i una audiència fidel?
Tot això ho dic a títol personal, i sense estar esquitxat per cap tipus de difamació ni acusació. Ho dic com a vilatà molest per un mal ús d'un mitjà de comunicació que paguem tots els contribuents.
Em podran dir que sóc valent o bé agosarat, o que em poso a la boca del llop, però jo només pretenc fer reflexionar a oients i responsables del programa sobre la conveniència de seguir amb aquesta dinàmica. És això una bona pràctica del periodisme? On és el compliment del codi deontològic? Aquesta és la ràdio municipal que volem? Aquests són els periodistes que volem? Jo no.
No hi vulgueu veure res més del que hi ha. Cadascú que reflexioni sobre el seu comportament, les seves paraules, les seves insinuacions, els seus insults, i si ho considera oportú que rectifiqui i accepti reconèixer que també a vegades s'equivoca, i això no és sinònim de flaquesa sinó un signe de maduresa i intel·ligència. Perquè massa sovint resulta que apliquem la presumpció de culpabilitat i no la d'innocència. Després quan es comprova que no hi havia falta, ja és massa tard, ja s'ha ferit i perjudicat a l'altre.
Ahir us vaig parlar del programa de ràdio dels diumenges; un programa que no acostumo a escoltar, més aviat perquè o sóc fora de casa, o estem en família, o per falta de costum. En cap cas és premeditat, encara que ho pugui semblar després de llegir l'apunt d'avui.
Vaig escoltar una part de la intervenció dels membres del grup municipal del PP, en què es referien als problemes de la neteja i la situació de la platja, i un moment més tard quan entrevistaven a representants de les escoles d'Arenys. Avui, però, m'he assabentat d'una part del programa que no vaig sentir, i de diferents bandes, totes coincidents, m'han parlat de l'acusació que es va fer sobre una persona.
La veritat és que arriba un moment que ja no et ve res de nou, però em cou i se'm genera un sentiment de rebuig i indignació, difícil de pair. Em dol que d'una crítica obsessiva es caigui tan fàcilment a la calúmnia. Això és el que passa en aquests programes televisius que el públic i els propis protagonistes, amb la complicitat dels presentadors, es dediquen a insultar i escridassar, sota el lema de "Tot per l'audiència". La diferència és que les suposades víctimes televisives cobren, que no és el cas de Ràdio Arenys.
Resultarà que allò de la premsa groga la tenim a casa nostra? Què passarà si la víctima presenta una querella contra el programa? qui en serà responsable? el director del programa? el director de la ràdio? el regidor de Comunicació? l'alcalde?
Es pot dir que el govern no fa bé la feina o no fa res; que tal i qual regidors no hi entenen res i que són uns inútils; que tanquen la Riera sense permís i no deixen passar l'autobús d'Arenys de Munt; que la platja està contaminada perquè el govern no treballa bé... però acusar de robar diners a una treballadora, sense tenir cap prova (!) Potser l'esmentada treballadora va ser tan agosarada de multar el director del programa? Seria aquest un motiu suficient per generalitzar la conducta de la persona? És lícit aprofitar-se de tenir un micròfon a la boca i una audiència fidel?
Tot això ho dic a títol personal, i sense estar esquitxat per cap tipus de difamació ni acusació. Ho dic com a vilatà molest per un mal ús d'un mitjà de comunicació que paguem tots els contribuents.
Em podran dir que sóc valent o bé agosarat, o que em poso a la boca del llop, però jo només pretenc fer reflexionar a oients i responsables del programa sobre la conveniència de seguir amb aquesta dinàmica. És això una bona pràctica del periodisme? On és el compliment del codi deontològic? Aquesta és la ràdio municipal que volem? Aquests són els periodistes que volem? Jo no.
No hi vulgueu veure res més del que hi ha. Cadascú que reflexioni sobre el seu comportament, les seves paraules, les seves insinuacions, els seus insults, i si ho considera oportú que rectifiqui i accepti reconèixer que també a vegades s'equivoca, i això no és sinònim de flaquesa sinó un signe de maduresa i intel·ligència. Perquè massa sovint resulta que apliquem la presumpció de culpabilitat i no la d'innocència. Després quan es comprova que no hi havia falta, ja és massa tard, ja s'ha ferit i perjudicat a l'altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada