Avui es coneixien detalls de l'acord a què han arribat el ministre Solbes i el conseller Castells, sobre el volum d'inversió de l'Estat a Catalunya, també en aquest exercici 2007. No he pogut escoltar declaracions, sinó tan sols he llegit les notícies que els diaris digitals treien aquesta tarda-nit.
És important conèixer que l'aportació de l'Estat serà superior als càlculs que fins ara s'havien fet, basant-se ara en la lletra del nou Estatut d'Autonomia, però el pas següent és escoltar les diferents posicions dels partits catalans. No m'estranyaria que més endavant vinguessin les campanyes contra Catalunya, vehiculades pel Partit Popular, Basta Ya o Ciudadanos, que sembla que juguen a qui la diu més grossa.
Felip Puig, que és l'especialista a CDC de formalitzar les primeres declaracions crítiques sobre qualsevol decisió del govern (cada partit té el seu encarregat), ja ha manifestat que la xifra de l'acord és insuficient i ho ha justificat en la quantitat que s'ha deixat d'invertir en el Pressupost 2007. M'imagino que les seves dades són contrastables i per tant no cal posar-ho en dubte, ja hi haurà qui s'encarregarà de discutir-li i demostrar-nos que no té raó.
De tot plegat el que vull fer notar és la nostra actitud davant dels esdeveniments. Podem ser optimistes i agraïts; veure-hi la part positiva, o només la negativa. A part, però, hi ha la intencionalitat política. No és dolent, d'entrada, ser molt exigent, perquè cal buscar allò que és just, o com a mínim que és legal. No seria tan bo si el que es busqués fos simplement el desgast polític de l'adversari. Això, a més, és el que no agrada a la gent i que condueix al passotisme i a la desconfiança als polítics.
És important conèixer que l'aportació de l'Estat serà superior als càlculs que fins ara s'havien fet, basant-se ara en la lletra del nou Estatut d'Autonomia, però el pas següent és escoltar les diferents posicions dels partits catalans. No m'estranyaria que més endavant vinguessin les campanyes contra Catalunya, vehiculades pel Partit Popular, Basta Ya o Ciudadanos, que sembla que juguen a qui la diu més grossa.
Felip Puig, que és l'especialista a CDC de formalitzar les primeres declaracions crítiques sobre qualsevol decisió del govern (cada partit té el seu encarregat), ja ha manifestat que la xifra de l'acord és insuficient i ho ha justificat en la quantitat que s'ha deixat d'invertir en el Pressupost 2007. M'imagino que les seves dades són contrastables i per tant no cal posar-ho en dubte, ja hi haurà qui s'encarregarà de discutir-li i demostrar-nos que no té raó.
De tot plegat el que vull fer notar és la nostra actitud davant dels esdeveniments. Podem ser optimistes i agraïts; veure-hi la part positiva, o només la negativa. A part, però, hi ha la intencionalitat política. No és dolent, d'entrada, ser molt exigent, perquè cal buscar allò que és just, o com a mínim que és legal. No seria tan bo si el que es busqués fos simplement el desgast polític de l'adversari. Això, a més, és el que no agrada a la gent i que condueix al passotisme i a la desconfiança als polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada