diumenge, 2 d’abril del 2006

Compromís social del cristià

Josep M. Carbonell i Abelló és el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor associat de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Ha ocupat diferents càrrecs polítics a la Diputació de Barcelona i ha estat diputat al Parlament de Catalunya i, si no ho recordo malament, era conseller de cultura a l’ombra, durant el mandat de CIU a la Generalitat de Catalunya.
En Josep M. Carbonell va ser divendres a Arenys de Munt per parlar sobre el compromís social del cristià en els nostres dies. La seva conferència va consistir en respondre tres preguntes: en quin context ens trobem?; què passa?; què podem fer?
Carbonell va definir el context en que ens trobem com el d’un món amb grans desigualtats; un món en què les regles que regulen el mercat cada vegada intenten regular més àmbits de la nostra vida social, amb un procés d’individualització que fa que cada vegada tinguem més oblidat a l’altre. Va fer notar la facilitat que tenim per relativitzar-ho tot i, per acabar aquesta anàlisi d’on ens trobem, va parlar del fenomen de la globalització i de societat de la informació, i es va fer la pregunta: per què hi ha malestar en les societats del benestar?
Com a principals protagonistes del què passa va parlar de la crisi de la política, que es mou entre el plantejament de Maquiavel (l’objectiu de la política és assolir el poder i mantenir-s’hi) i Thomas More (la política com a servei a la comunitat), afirmant que cada vegada som més a prop de Maquiavel. Els altres protagonistes són la professionalització de la política, i el descrèdit que avui pateix la política.
En la resposta de què podem fer s’hi va esplaiar més i es va referir a l’encíclica del Papa Benet XVI “Deus caritas est”, on es pot llegir la relació entre estimar Déu i a l’altre; la relació que fa entre Fe i política, i entre Justícia i Caritat. L’objectiu de la política ha de ser la recerca de l’ordre just i és fonamental del cristianisme saber distingir allò que és de Déu d’allò que és del Cèsar. Defensa l’autonomia del poder de la realitat temporal i que l’Estat és qui ha de concretar la justícia. Benet XVI diu que l’Església no és un poder sobre l’Estat i que no es pot imposar sobre els no creients. On la Fe incideix no és en la definició de les polítiques sinó en la manera que el cristià les porta a terme.
Per explicar la relació entre Fe i compromís polític, Carbonell parlava que el compromís polític té unes normes pràctiques i la Fe ens ha d’ajudar a viure aquest compromís, i va establir la relació Fe-Política en tres eixos:
Eix ètic.- la recerca de major justícia
Eix crític.- ens hem d’implicar molt però saber veure les coses amb una certa distància i ser conscients de la precarietat de totes les decisions polítiques.
Eix místic.- cal una mica de vida contemplativa seriosa.
Carbonell va acabar la seva conferència resumint els principals trets que ha de contemplar el compromís social del cristià:
1.- El compromís social del cristià s’ha de basar en estimar al germà, acollir-lo i entendre’l, i en la recerca d’una major justícia social.
2.- El compromís ens ha de portar a una conversió personal a fons. No podem canviar l’entorn si no comencem per canviar-nos a nosaltres mateixos.
3- Aquest compromís ens portarà a veure el món amb uns altres ulls. Les Benaurances és el programa.

Carbonell obria el debat entre els assistents afirmant que sense la mediació política no s’aconsegueix la convivència i afirmant que els cristians estem més obligats al compromís polític, tenint però present que en política el fet de ser cristià produeix certa desconfiança.
Durant el debat, Carbonell va dir que ell no havia format mai part de cap agrupació que barregés fe i política, com podria ser el moviment “cristians pel socialisme”, ja que ell sempre ho havia volgut separar. També va dir que la Doctrina Social de l’Església era un tresor per a l’Església i que caldria formar espais de “prepolítica”. Davant la pregunta sobre la influència dels mitjans de comunicació, va exigir una informació veraç i va defensar els mitjans públics
.