dimecres, 21 de març de 2018

Uns partits polítics que necessiten redefinir-se

Sembla que a poc a poc la situació política catalana es va centrant en la idea de constituir el més aviat possible un nou govern, recuperar les competències usurpades per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, i refer tot allò que sigui possible, aprofitant que a Espanya tampoc estan tan forts com voldrien.
Amb el desenllaç actual hem pogut observar comportaments de dirigents de diferents partits polítics, i dels mateixos partits, que ens donen la idea de quins polítics tenim i les possibilitats de tirar el país endavant, pensant o no en el sobiranisme, el procés o la idea de la independència futura. És allò que diríem que ens han ensenyat les vergonyes.
Una vegada més ERC ha fet figa, encara que es mantingui més forta que mai, però l'etiqueta de frívola, dèbil i canviant no l'ha perdut. El PSC ha quedat totalment retratat, sucumbint sota l'autoritarisme d'un PSOE, el menys socialista de la història del país, agafats de la mà de la dreta casposa espanyola. L'esperit històric del PSC ha desaparegut i ha convertit els seus dirigents en uns polítics que podrien passar a formar part de C's sense cap problema. Veurem els pactes PSC-C's que sortiran de les eleccions municipals de 2019!
Dels hereus del PSUC, ja no se'ls veu per enlloc. Sobreviuen dins un massa política poc definida i encara en fase de consolidació, que passa per Podemos, En Comú i altres noms que no acabem de veure-hi la diferència, més enllà de pensar que estan en una segona o tercera divisió.
La CUP ha tingut el seu moment de glòria a la història de Catalunya, però queda en evidència que on millor treballa és fora de les institucions.
I l'ombra de CIU, després PDECat i ara no sé fins quan JxCat, està mig descomposta i en obres, no sé si de manteniment o de recreació. Els seus polítics es troben desorientats i sense tenir clar quina és la seva ideologia, ni cap on han d'anar. El partit que, durant moltes dècades, va ser pal de paller a Catalunya, ja fa temps que trontolla i encara no ha aconseguit refer-se dels seus trasbalsos interns.