dilluns, 12 de març de 2018

Quin paper tan trist el dels dirigents del PSC!

Quina pena que em fa en Salvador Illa (PSC). Sabeu qui és? Quin càrrec té? Ho dic perquè suposo que molts no sabeu de qui us parlo, i potser, utilitzant el seu estil, hauria de dir que no us perdeu res! Sabeu perquè ho dic? Pel tracte a l'ara exconsellera d'Ensenyament, la Clara Ponsatí, que considero que li dóna mil voltes, i el cínic del secretari d'organització del PSC la pretén desqualificar, però tots sabem que no ofèn qui vol sinó qui pot!
Quina pena l'actitud del PSC, que no té nassos de defensar què pensa i només mira què diu i no diu per no perdre més votants. Heu llegit la consigna enviada als grups municipals socialistes? Es creuen que els ciutadans som estúpids? Jo no puc votar un partit que només mira què em dirà, encara que m'enganyi, per tal que el voti. Sisplau PSC, sigueu honestos, valents i defenseu alguna cosa perquè hi creieu! No continueu amb aquesta tàctica tan barroera que no us portarà enlloc!
Em sap greu, perquè tot això ho fa el que queda del PSC. No estem parlant d'un partit polític qualsevol, sinó del partit socialista que en aquests darrers quaranta anys ha donat dos presidents a Catalunya i un parell més a Espanya. Quina llàstima!
Si el PSC no canvia de tàctica i no treu de la direcció gent tan mediocre i insultant com Salvador Illa, o tan cínica com l'Eva Maria Granados, aquest partit acabarà com el rosari de l'aurora. És trist!