Declaracions de polítics, que fan pena

Si feu l'exercici de llegir en titulars les declaracions de molts polítics, segur que arribareu a la mateixa conclusió de que són de plànyer per la llàstima que fan. N'hi ha dues de recents que em vénen al cap sense repassar els diaris, que són les dels senyors Xavier Sabaté i Enric Millo.

El primer quan relaciona les persones ofegades a la costa catalana amb l'organització de la cadena humana del dia onze de setembre, i el segon quan es creu que el PPC pinta alguna cosa en algun lloc. 

Les declaracions de l'exconseller són realment patètiques i no tenen cap sentit. M'imagino que les persones més properes al polític, senten, en aquests moments, vergonya aliena. Se'n poden dir moltes de coses, i buscar cinc potes al gat de moltes maneres, però cal una mica de dignitat i sentit del ridícul, per no acabar fent riure a tothom.

La posició del senyor Millo es pot entendre més. Fa molts anys que el Partit Popular a Catalunya ha volgut ser alguna cosa, sobretot quan els seus socis han governat a Madrid. M'imagino que la seva voluntat seria fer d'intermediaris entre el govern del senyor Mas i el president Rajoy, però ni abans amb Aznar ni ara amb l'actual president han passat de ser simples comparses del ball que els ha fet jugar Espanya. En fa gràcia, però, quan intenta justificar actuacions o no actuacions del senyor Rajoy, com si ell en sabés res. Va quedar ben clar, durant les negociacions o discussions sobre la reforma de la llei d'educació, quan Alícia Sánchez-Camacho pretenia intermediar amb el ministre Wert.

Però n'hi ha més. Recordeu la sortida que va tenir la senyora Cospedal parlant del sou del senyor Bárcenas. Ha sortit a l'APM, perquè és una frase digne dels germans Marx i que sóc incapaç de reproduir. N'hi ha també que són de nivell i fetes en grup, com ara l'aprovació del Parlament aragonès del nom de la llengua que es parla a la Franja de Ponent, el LAPAO. Ja sé que hi ha intencionalitat política, però no em digueu que no és de ridiculesa màxima.

Podria continuar i crec que seria un bon exercici fer un resum de totes aquestes declaracions patètiques, i editar-les en un llibre que els senyors i senyores diputades podrien llegir durant les sessions parlamentàries enlloc de fer el sudoku.