divendres, 7 de desembre del 2012

Ajudem Duran

És trist quan una persona perd la memòria fins a l'extrem d'ignorar allò que acaba d'afirmar fa quatre dies. És encara més trist i perillós quan aquesta persona té influència en el futur d'un poble. El president Mas té a Duran com una crossa, però a vegades tens la sensació que fa més nosa que servei. El senyor Duran té el problema que diu les coses i llavors ens vol fer creure que ens ho hem inventat.
Aquesta vegada ha passat en la sessió que UDC va celebrar per valorar els resultats de les darreres eleccions autonòmiques. Duran va animar els seus militants a construir ponts de diàleg amb el PP, i no donar tanta importància al fet sobiranista. Precisament això era el que, al seu entendre, els havia fet perdre vots. No podia ser, segons Duran, que el seu partit anés a remolc de les idees sobiranistes que havien impregnat en CDC.
Jo diria que, més aviat, tret d'Arenys de Mar, els militants d'UDC han representat una certa càrrega per a CDC. Arenys, com en moltes altres coses, és diferent, i aquí els militants de CDC varen votar un candidat d'UDC, per a l'alcaldia, mentre que els militants d'UDC apostaven pel candidat convergent, però ja dic que és una excepció. El cas de Vic és que CDC no tenia una candidat prou vàlid per enfrontar-se a Unió.
Sigui com sigui, en un moment que necessitem anar més units que mai (hem amenaçat Madrid i la seva ferida ens la volen fer pagar cara), no és bo que els partits catalans flaquegin ni s'enfrontin entre ells. Si algun líder fluixeja, és bo que l'aparquem i continuem la nostra estratègia, que no pot ser altra que desobeir tot allò que vingui d'Espanya i que ens faci mal.
Vila d'Abadal, alcalde de Vic, ha decidit sortir del partit, i amb ell uns quants militants més. No crec que sigui el millor. Sovint la feina s'ha de fer des de dins i, encara que no és fàcil, es poden aconseguir millor els objectius que, en aquest cas, tracten de recuperar l'esperit dels primers anys d'Unió Democràtica de Catalunya i els seus fundadors. Duran, en aquest cas, ha de ser un parèntesi, malauradament massa llarg, d'un projecte clarament sobiranista de la dreta catalana.
Si no volem arraconar Duran, l'hem d'ajudar perquè retorni al camí que no hauria d'haver abandonat.