dijous, 20 de setembre del 2012

Unes eleccions d'esquena al poble

Després de la trobada d'aquest matí entre els presidents d'Espanya i Catalunya, la majoria dels diaris parlen de la convocatòria d'eleccions anticipades per aquesta tardor. A favor i en contra. També els diferents partits s'hi han referit. Els contraris són els que més hi tenen a perdre, o si més no això pensen. Al PP i al PSC no els interessa anar a les urnes i ho critiquen amb els arguments més tòpics i poc originals que us pugueu imaginar.
Els catalans que no tenim necessitat de defensar cap partit, els no militants, estem molt emprenyats amb els partits polítics, que han estat incapaços d'aprovar una llei electoral pròpia, tot i que a finals de la legislatura passada es va entrar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que els ho reclamava. El per què? Per interessos partidistes, sense pensar en el poble que diuen que representen i serveixen.
Doncs a mi, si convoquen unes eleccions per d'aquí a un parell de mesos, em posen en el dilema d'haver de decidir entre un ventall de partits polítics que no em mereixen confiança. Evidentment que sé a qui no puc votar, però em falla el més important: qui es mereix el meu vot?
Hi ha qui demana llistes unitàries dels partits que varen votar favorablement el Pacte fiscal. És un sense sentit. Haig de pensar que els drets socials dels menys afavorits no els defensarà de la mateixa manera ICV que CIU, però és que ni tan sols pensen el mateix, quant a sobiranisme, els dos partits que conformen la federació de CIU.
No fa gaires dies, en aquest blog parlava d'agrupació de partits, però a la realitat no és possible, és una utopia. Si ja era estrany la fórmula del tripartit, no diguem què passaria amb llistes unitàries de partits molt diversos. Tot això pensant en el Parlament, ja que als ajuntaments, sobretot els més petits, les aliances tenen més a veure amb les persones que amb les sigles.
La possible convocatòria anticipada d'eleccions haurà de tenir molt present que volem missatges clars, objectius ben definits, i compromís d'acompliment. Si no és així estarem perdent el temps i els quartos, i al final engegarem a dida tots els polítics.