dilluns, 24 de setembre del 2012

La revolta del 36 i el cop d'estat del 23F

Qui cregui que la revolta del 1936 i l'intent de cop d'estat del 23F són coses del passat, haurà vist que encara hi ha militars amb les antenes obertes per sortir a salvar "la pàtria". No podem menystenir-los, sobretot després de la carta del rei espanyol, i com ha anat evolucionant els darrers anys. L'expresident Aznar també estaria per la feina, i en trobaríem més.
Què vol dir tot això? doncs que no podem prendre'ns les coses a la lleugera. No podem anar tampoc de bona fe, doncs ja hi ha qui està atent per si cal actuar. Això de la democràcia no l'entén tothom de la mateixa manera i com en molts llocs, també a l'exèrcit hi podem trobar nostàlgics de la dictadura. No acusem, però, a tots els militars, perquè no seria just.
És per això que moltes vegades he criticat actuacions estúpides de càrrecs electes, que volen aconseguir una cosa, el que fan és crear antipaties i obstacles que li ho impedeixen. Desconec què decidirà el president i el seu govern, però espero que no es precipiti perquè la caiguda seria solemne.
Aquests dies, professionalment estic molt lluny del tema identitari, i això em va bé, per no caure en l'error que tot gira al voltant del mateix. És molt important planificar el futur del nostre poble, de la nostra nació, però no oblidem que hi ha molts temes que preocupen molt a moltes persones, i que hi hem de trobar-hi solucions.
Probablement si fóssim suficientment conscients, no cometríem tants errors. Treballant amb i per a les persones, t'adones que simplifiquem massa. Ho reduïm tot massa, i ens perdem molts detalls, molts valors. Ens falta saber conviure amb les persones que pensen diferent, i aprendre a debatre i defensar amb arguments la nostra opinió, però sabent escoltar els altres i agafant d'ells la part positiva.