dilluns, 2 de novembre del 2009

Estem ben distrets

Algú es recorda de l'Estatut i la futura sentència del Tribunal Constitucional? oi que sembla que fa temps que no se'n parla? Probablement ara seria el millor moment per fer pública la sentència, ja que el nivell d'atenció és molt baix. L'atracció són els casos de presumpta corrupció.
Això ens demostra que en política la memòria és efímera, però les actuacions són cícliques i per això quan menys t'ho esperes, tornen. I una altra lliçó a tenir present: encara que no tots els partits polítics són iguals, cap d'ells pot estar tranquil, perquè de persones corruptes en poden sortir arreu.
Dit això, repeteixo una vegada més que la gran majoria de les persones que es dediquen a la política són honestes i ho fan com un acte de servei. No és bo posar a tothom al mateix sac perquè la desconfiança en la classe política ens pot portar a un cul de sac, i al desastre del sistema democràtic.
Per això és tant important impulsar una gestió transparent i participada, i no convé que el desencís pels darrers esdeveniments ens freni a participar en la gestió pública. Seria bo que tothom, en un moment de la seva vida, accedís a l'administració pública per adonar-se de la realitat i de les dificultats d'implicar els altres. També seria bo, i això m'ho discutirà molta gent, que la dedicació en política no fos una finalitat, sinó una etapa de la vida amb un inici i un final.
Es critica fàcilment els polítics, però el sistema tampoc ha trobat respostes a situacions complexes. Han de cobrar els polítics? quins sous han de tenir? com s'integren a la societat després de passar per la política? i a la vida professional? els partits polítics han de recol·locar-los com a càrrecs de confiança?
Parlem molt del finançament dels partits polítics i és ben cert que s'ha de regular, però no podem oblidar-nos de la professionalització dels polítics.