dimarts, 17 de novembre del 2009

Esclaus de les companyies

Volia escriure sobre la dependència que tenim de grans companyies, com les elèctriques, de gas, telefòniques, de l'aigua... però em quedava molt alarmista i exagerat, probablement perquè durant tres setmanes, a la nostra vila, hem patit greus problemes de connexió telefònica d'una companyia, i no hi havia manera de solucionar-ho. Avui, m'ha fet l'efecte que havíem recuperat la cobertura que tenia abans de la baixada.
Quan t'acostumes a uns serveis, prescindir-ne no és fàcil. Abans no teníem telèfon mòbil i no ho patíem com ara quan aquests fan figa. Abans passàvem moltes tardes d'estiu, a Cantonigròs, amb espelmes perquè la llum se n'havia anat amb l'arribada del primer llampec, i no ho patíem com ara, quan ens tallen el corrent elèctric unes hores.
El que més molesta, però, quan tens problemes de subministrament, són les dificultats en contactar amb algú que t'ho pugui solucionar, o com a mínim et sàpiga donar explicacions. Et sents impotent, sense resposta, sense saber què fer.
Els seus operaris pengen i despengen fils per les façanes, sense que els seus propietaris puguin dir res. Estàs lligat de mans i peus perquè són serveis que no en pots prescindir, ni canviar fàcilment de companyia, i si ho pots fer, com seria el cas de les telefòniques, t'adones que no hi ha diferències i la sensació d'impotència és la mateixa.
Ja tinc feina per al cap de setmana: repassar les factures de la companyia elèctrica, que amb pocs dies me n'ha enviat un parell. Però millor que no escrigui aquest post. No se'l creurà ningú.