dissabte, 19 de gener del 2008

A falta d'arguments...

Quan s'acaben els arguments per defensar lo essencial, es corre a buscar-ne d'altres substitutius. Això passa a tot arreu, i la qüestió es tenir alguna cosa amb què defensar-se, abans d'acceptar l'error, o tan sols la realitat.
Avui pensava en el Madrid i el Barça, quant a equips de futbol. En la sana rivalitat, sempre es busquen justificacions, quan s'està al darrera, abans d'acceptar que l'altre, que és al davant, ho està fent més bé.
Tot i que no són "culé" - jo sempre he estat fidel a l'Athlètic - prefereixo el Barça al Madrid, però això no treu que sigui crític a actituds gens lògiques, i totalment ofuscades per la simpatia a l'equip. En aquests moments, als fòrums d'Internet sobre aquesta rivalitat, predominen les excuses dels simpatitzants blaugranes i la lògica reacció dels madridistes, que han vist el seu equip criticat per no jugar bé. Uns, però fallen quan menys els convé, i els altres puntuen cada setmana.
En no poder competir amb arguments futbolístics, es parla de l'educació de l'entrenador madridista en contraposició de l'afable entrenador blaugrana. No es parla tant dels àrbitres com passava abans, però si de l'entorn: els presidents, les juntes...
Com sempre, tot és aplicable a tot arreu, i només falta obrir els ulls per adonar-se si s'estan utilitzant els mateixos clixés o es prenen les coses seriosament. Per alguns el futbol no serà seriós, però caldrà veure què els és seriós i de quina manera actuen. Al final tot va a parar al mateix lloc: la reflexió és necessària per adonar-se cap on es va, i evitar passos innecessaris, o bé errors lamentables.
Com que l'Athlètic de Bilbao ho té una mica difícil, esperaré que com a mínim sigui el Barça qui s'emporti la lliga, però s'hi ha de fer!