No es pot estar només fent bullir l'olla, sinó que cal ser atrevit, que no imprudent, i innovar, crear i avançar. Governar és prendre decisions i en els moments difícils sembla que tothom amaga el cap sota l'ala. Què fas quan et trobes amb el pa amb tomàquet d'un servei de rodalies afectat per les obres de l'AVE? Que dius quan et cauen uns edificis arran de l'obres del metro? Com soluciones els problemes d'accés en un barri en obres?
Hi ha moltes preguntes que es presenten en situacions difícils i que s'han de respondre amb coherència, valor i lideratge. Què va millor, fer poc i assegurar resultats, o bé fer molt, amb el risc d'errar?
Quan el partit de l'oposició critica errors comesos en la gestió pública, què el motiva, els problemes sorgits, o afeblir el govern? Quan s'han de demanar responsabilitats, quan s'actua malament o quan no s'actua? de qui és culpa tot l'enrenou al voltant de l'AVE i Rodalies, de la ministra del govern, o del govern sencer, o de l'anterior govern per no haver invertit suficientment...? Quina part de culpa té la companyia constructora?
Per què el PSC no ha demanat la dimissió de la ministra del govern? Perquè és del PSOE? Perquè no voldria que li fessin a ell, com a govern? Faria i diria el mateix si el govern d'Espanya fos en mans del PP?
Aquestes preguntes són les que els ciutadans demanen respostes clares i verdaderes. Les evasions deceben i originen desconfiança, apatia i abstenció en les votacions. Governar vol dir prendre decisions, assumir responsabilitats i donar la cara, encara que hi hagi el perill d'haver d'agafar les maletes i anar-se'n a casa. L'oposició, però, cal que no es limiti a aprofitar els errors per treure'n profit, sobretot quan s'ha estat al govern i s'han comès errors. No es tracta de tapar-se mútuament, sinó de fer una crítica constructiva, i admetre els errors. Cal una nova manera de fer política.
Hi ha moltes preguntes que es presenten en situacions difícils i que s'han de respondre amb coherència, valor i lideratge. Què va millor, fer poc i assegurar resultats, o bé fer molt, amb el risc d'errar?
Quan el partit de l'oposició critica errors comesos en la gestió pública, què el motiva, els problemes sorgits, o afeblir el govern? Quan s'han de demanar responsabilitats, quan s'actua malament o quan no s'actua? de qui és culpa tot l'enrenou al voltant de l'AVE i Rodalies, de la ministra del govern, o del govern sencer, o de l'anterior govern per no haver invertit suficientment...? Quina part de culpa té la companyia constructora?
Per què el PSC no ha demanat la dimissió de la ministra del govern? Perquè és del PSOE? Perquè no voldria que li fessin a ell, com a govern? Faria i diria el mateix si el govern d'Espanya fos en mans del PP?
Aquestes preguntes són les que els ciutadans demanen respostes clares i verdaderes. Les evasions deceben i originen desconfiança, apatia i abstenció en les votacions. Governar vol dir prendre decisions, assumir responsabilitats i donar la cara, encara que hi hagi el perill d'haver d'agafar les maletes i anar-se'n a casa. L'oposició, però, cal que no es limiti a aprofitar els errors per treure'n profit, sobretot quan s'ha estat al govern i s'han comès errors. No es tracta de tapar-se mútuament, sinó de fer una crítica constructiva, i admetre els errors. Cal una nova manera de fer política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada