Inicio el post número 801, i ho faig parlant de la conferència d'aquesta tarda, a la Sala Noble del Calisay, a càrrec d'en Ramon Tremolosa, que ha organitzat el Centre d'Estudis Josep Baralt, i que, com molt bé es desprèn del títol de la conferència, que ho és també del llibre que ha escrit i que ens presentava com a primícia, dóna molta importància a la logística.
La Sala Noble feia goig, i això és mèrit del Centre d'Estudis i una mostra d'agraïment i d'interès dels assistents, per als temes i conferenciants que presenten.
Us haig de dir que m'ha sorprès el to del conferenciant, que considero que ha estat un oasi al bell mig d'una tempesta de crits, reclams i pessimisme. N'hem parlat tots aquests dies, i hem escoltat denunciar la manca d'inversions estatals que ens han portat a crisis com la de rodalies. En Ramon Tremosa, economista i professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona, ens ha pintat un país molt ben situat i amb moltes possibilitats de créixer econòmicament, sempre i quan entenguem que el nostre futur passa per ser un país distribuïdor. La seva teoria, que es pot llegir a l'entrevista que li fa la revista el Temps, és que Àsia es convertirà en la fàbrica industrial del món, i Catalunya s'ha d'avançar en convertir-se en un punt logístic, per la qual cosa necessita assegurar unes infraestructures capaces de vehicular les mercaderies que li han d'arribar al Port.
Segons Tremosa, l'estat no té cap interès en què Catalunya s'escapi cap endavant, i per això després de les Olimpíades del 92, va frenar tota inversió a Catalunya, espantats per l'impressionant salt endavant dels 15 anys anteriors.
Això, segons el conferenciant, lluny de ser una taca negra per al desenvolupament econòmic català, queda superat per la globalització que ens pot portar a treure'n profit.
S'ha de dir que, tot i el to optimista que li he notat, s'ha encarregat de justificar i raonar-ho, destacant el bon paper de Barcelona com a destinació de creuers, que a més de donar vida al Port, ho encadena amb els moviments de l'aeroport, i de retruc en la supervivència i per què no, augment del tràfic intercontinental (nord-americans volant a Barcelona per embarcar-se en un creuer).
Us recomano el llibre, perquè entendreu molt millor el que he pretès resumir en aquest post. Un llibre que serà presentat aquest dimarts 13 de novembre, a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, on m'hi trobava ara fa 30 anys (com passen els anys!).
La Sala Noble feia goig, i això és mèrit del Centre d'Estudis i una mostra d'agraïment i d'interès dels assistents, per als temes i conferenciants que presenten.
Us haig de dir que m'ha sorprès el to del conferenciant, que considero que ha estat un oasi al bell mig d'una tempesta de crits, reclams i pessimisme. N'hem parlat tots aquests dies, i hem escoltat denunciar la manca d'inversions estatals que ens han portat a crisis com la de rodalies. En Ramon Tremosa, economista i professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona, ens ha pintat un país molt ben situat i amb moltes possibilitats de créixer econòmicament, sempre i quan entenguem que el nostre futur passa per ser un país distribuïdor. La seva teoria, que es pot llegir a l'entrevista que li fa la revista el Temps, és que Àsia es convertirà en la fàbrica industrial del món, i Catalunya s'ha d'avançar en convertir-se en un punt logístic, per la qual cosa necessita assegurar unes infraestructures capaces de vehicular les mercaderies que li han d'arribar al Port.
Segons Tremosa, l'estat no té cap interès en què Catalunya s'escapi cap endavant, i per això després de les Olimpíades del 92, va frenar tota inversió a Catalunya, espantats per l'impressionant salt endavant dels 15 anys anteriors.
Això, segons el conferenciant, lluny de ser una taca negra per al desenvolupament econòmic català, queda superat per la globalització que ens pot portar a treure'n profit.
S'ha de dir que, tot i el to optimista que li he notat, s'ha encarregat de justificar i raonar-ho, destacant el bon paper de Barcelona com a destinació de creuers, que a més de donar vida al Port, ho encadena amb els moviments de l'aeroport, i de retruc en la supervivència i per què no, augment del tràfic intercontinental (nord-americans volant a Barcelona per embarcar-se en un creuer).
Us recomano el llibre, perquè entendreu molt millor el que he pretès resumir en aquest post. Un llibre que serà presentat aquest dimarts 13 de novembre, a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, on m'hi trobava ara fa 30 anys (com passen els anys!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada