dimarts, 1 d’agost del 2006

Música lliure als Vespres digitals

Avui era el tercer vespre digital i tocava parlar de música. En comú amb els altres dos vespres digitals hi ha la puntualitat. La setmana passada el convidat es va haver d’esperar, avui l’hem hagut d’esperar nosaltres, encara que ben bé no, ja que qui l’havia de presentar, en Pep Jordana, ha començat la xerrada i Déu n’hi do el que portava preparat.
Ens ha parlat del dret a l'accés a la cultura i de la llei de la propietat intel·lectual, dos principis regulats i que tenen les seves friccions. Ha recalcat que l’autor és qui crea l'obra, i no qui el representa o la gestiona. L’autor pot cedir drets a gestionar una tercera persona, i normalment, al nostre país, els drets d’autor els gestiona la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), a qui els autors i editors, voluntàriament, els cedeixen els drets.
També ha dit que ara l'autor ho té més fàcil per gestionar els seus drets. M’ha vingut a la memòria que els drets d’autor de les obres de Sagarra se n’encarrega (vull dir que cobra) el seu descendent, i no l’SGAE.
Ha comentat que es parla d’Indústria cultural, però que per ell és més aviat indústria de l'entreteniment. Ha afegit que avui qualsevol pot ser autor, i ha avançat a parlar del copyright i la llicència Creative Commons (CC), que més endavant ens comentaria el conferenciant d’avui, en Lluís Gendrau, director de l’editorial del Grup Enderrock, que ja havia arribat a la Biblioplatja.
Per acabar, en Pep Jordana, ha puntualitzat que els autors han de cobrar; que no es tracta d’anar regalant les obres, però que avui dia, en la venda de CD’s, es calculava que l’autor en rep el 4% del cost per als consumidors.
En Lluís Gendrau ha insistit en el moment de canvi de l’accés a la cultura i també a la música. Ha parlat de la llicència CC, en què l’autor cedeix els drets a la gent i se’n reserva tres:
- El reconeixement de l'autor
- No se’n pot treure un benefici econòmic
- No està permès crear una obra a partir de la seva (obra derivada)

En Lluís ha continuat parlant de la bondat de CC, recalcant que no es tracta tant d’anar en contra del copyright sinó de potenciar una alternativa. Ha explicat que la companyia Warners és propietària de la cançó “happy birthday”, i per tant en cobra els drets. També sembla ser que l’himne nacional espanyol proporcionava drets al seu autor, fins que per decret els va perdre.
En aquests moment CC és present a 21 països, i tot fa pensar que anirà creixent. Per acabar la seva intervenció ha explicat el cas d’una discoteca extremenya que va decidir no pagar drets d'autor a SGAE i va guanyar el plet perquè va justificar que al seu local només s'escoltava música de CC.
El debat ha començat amb la qüestió dels anys que triguen a extingir-se els drets d’una obra, i en Lluís Gendrau ha comentat que aviat farà cinquanta anys de les primeres cançons de Raimon, i que es preveu que es reeditaran sense que ell en tingui els drets.
El segon tema de debat ha estat el paper que juguen les cases discogràfiques i com accepten la llicència CC. En principi estan preocupades tot i que, a la realitat, avui en dia es cobra més per les músiques que s’utilitzen en mòbils que no pas en CD’s. És un fet que cada dia es baixa més música d’Internet.
Per en Lluís Gendrau, la CC ajuda a fer més difusió i la gent acudeix més als concerts en directe, on l’SGAE en treu més benefici.
Ha acabat dient que a Catalunya és on es paga més a l'SGAE, tot i que es fan menys concerts en directe que a Madrid (-40/dia) o Andalusia (-20/dia).
En Pep Jordana ha acabat parlant de la nova llei de la propietat intel·lectual que ha animat els diaris a protegir els drets dels seus escrits i defensar-lo davant les citacions que, des d’altres mitjans informatius, es facin. Tot això s’haurà de veure com acaba.