dissabte, 13 de maig del 2006

Los Edukadores

Viu lliure i rebel amb intel·ligència

Arenys Solidari ha iniciat el cicle de cinema solidari d’enguany amb una pel·lícula on els protagonistes, els joves, es rebel·len contra una societat injusta on un 10% de la població mundial viu en l’abundància mentre que el 90% restant és pobre i passa fam.
El director de la pel·lícula, Hans Weingartner, ens ho il·lustra amb un joves que es dediquen a entrar a les grans mansions i les capgiren, sense endur-se res, i els deixen un missatge alarmant. “els vostres dies d’abundància estan acabats”. L’acció es complica amb un segrest, a partir del qual sorgeix
una reflexió sobre la situació del món i també dels canvis personals a mesura que et vas fent gran.
Érem una bona colla d’arenyencs que vàrem seguir la pel·lícula amb atenció. Després va sorgir de manera espontània la discussió i l’intercanvi d’opinions. Uns pocs ens vàrem trobar al restaurant el turó, per acabar la jornada.
Jornades com aquestes són les que t’ajuden a trobar sentit a la vida. A no passar-la sense adonar-te’n. A no arribar a massa gran sense haver fet coses que t’hagin omplert i que hagin justificat la teva existència. I no són necessàriament transcendents. Sovint són petites anècdotes però amb un valor afegit important.
Vàrem parlar de política, també. De política nacional però també local. No n’estàvem contents. Consideràvem que es perdien massa oportunitats i s’avançava poc. A mesura que anàvem parlant em preguntava més i més si no calia implicar-se més en la vida pública. Això es fa des de la política però també des de la societat, les entitats, les tertúlies...
Em va agradar haver assistit a la projecció de la pel·lícula. No us diré com acaba perquè us animo a veure-la un dia (en Rafa potser us podrà dir on la podeu trobar). Però sí que us diré que el final també va ser motiu de discussió. Hi va haver qui li va agradar i a qui li va emprenyar.
Un agraïment a Arenys Solidari.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Vaig patir amb la pel•lícula i gaudir amb la conversa posterior. També hi pensat que érem 4 persones ben diferents aportant les nostres opinions. Això m'anima a pensar que aquest mon tan divers ens enriqueix perquè ens fa reflexionar i aprendre els uns dels altres. Moltes vegades no hi ha una veritat, n’hi ha tantes com persones, però si som capaços d’escoltar activament a l’altre, potser que ens entenguem millor. Quan pujàvem per la riera amb l'Hector vaig fer avaluació de la trobada. Vaig adonar-me de que jo també em sento molt viva.