Reclamen que l'ANC lideri, que lideri què?

Comentava un dia d'aquests que l'ANC estava en contra del pacte de JxCat amb el PSC a la Diputació de Barcelona, i avui hem conegut que un sector crític a la direcció de l'entitat protesta pel seguidisme que fa als partits independentistes. Jo més aviat parlaria de paràlisi, perquè així estan els partits independentistes i només s'ha mogut per fer els pactes que tant s'han criticat.

Aquest sector crític demana a la direcció de l'ANC que prengui el lideratge de la mobilització, ja que els partits no fan res. Critica la seva actitud i hi veu massa militants infiltrats entre la direcció, que només posen pals a les rodes. 

El tema es fa interessant, i em pregunto com s'ha de mobilitzar l'ANC, com ha de prendre el lideratge per fer què? Si els partits independentistes estan perduts barallant-se per veure qui té més cadires a les institucions, què podrà fer l'ANC per avançar en el procés? Demanaran que la gent tornem a sortir al carrer? A reclamar què? 

La meva humil opinió és que mentre tinguem els polítics que tenim, difícilment aconseguirem avançar en gairebé res. Ara estan parats, potser amb l'excusa de conèixer la sentència judicial del procés, però els mesos van passant i només portem una llei aprovada al Parlament. I quan coneguem la sentència, què? Ja hi han pensat, o llavors s'hi posaran a pensar-la. Hem de tornar a ser els ciutadans els que movem fitxa? I els polítics continuaran sense reaccionar?

No sé què passarà demà dissabte a Girona, a la reunió del plenari del secretariat nacional de l'ANC, però el paper a jugar, en aquests moments, tampoc és clar, i la ciutadania que porta molts mesos recollint consignes, començar a estar cansada, no tant per sortir al carrer, com per comprovar que no serveix per a res.

Els partits polítics tiren cap a casa seva

S'ha confirmat el pacte entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona i hi ha gent molt empipada, entre ells ERC i l'ANC. Com pot ser que es pacti amb un partit defensor de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució contra Catalunya? Doncs no és el primer pacte, amb la mateixa gent. També ERC hi ha pactat, però llavors era diferent, oi?

Doncs sí, la presidenta de la Diputació de Barcelona és la socialista Núria Marín. I a la Diputació és on hi ha els calers, i molts assessors, molts dels quals en varen entrar un dia i no se n'han mogut. És una bicoca!

Per a alguns la jugada és allò de cornut i pagar el beure. A l'hora de criticar-ho s'ha de posar tot sobre la taula. Què està passant, des de fa ja molt temps, entre ERC i JxCat? Doncs, que no s'entenen, que es consideren rivals i lluiten per ser els primers. Que el tema procés ja és secundari, malgrat tinguem a nou persones a la presó i unes quantes d'exiliades.

Què passa a més? Doncs, que el nivell dels actuals polítics té molt que desitjar, amb un president de la Generalitat que ens avergonyeix a uns quants, i una resta de polítics que no mouen fitxa, i les poques coses que fan encara les fan malament.

Doncs, ja tenim presidenta socialista i a l'ajuntament de la capital un pacte de govern entre Comuns i el PSC que dóna a aquests molt poder, molt més del que es podien imaginar el dia abans de les eleccions. Potser aquest canvi de color ens anirà bé. No sé si això farà que s'eixereixin una mica els independentistes adormits, o bé els transportarà al son profund.

Parats i avorrits perillosament

D'avui destacaria les baralles entre ERC i JxCat d'aquests darrers dies i la petició del govern perquè el ministre Borrell dimiteixi. Una petició absurda perquè tots sabem que, si hi ha un ministre que no dimitirà mai si li demana l'oposició, aquest és Borrell.

He llegit un tertulià de les xarxes socials dient que ERC no vol noves eleccions perquè sap que perdria tot el que va guanyar en les últimes. Segons aquesta persona, ERC va enganyar la gent dient-los que era un partit independentista quan s'ha confirmat que no ho és.

No conec els arguments per dir que ERC no és independentista. Sí és cert que la febre ha baixat, però algú podria dir que és estratègia, vista la situació actual, no prevista en el seu moment. La reacció del govern espanyol que molts creien incapaç d'aturar l'empenta independentista de tants catalans, manifestant-se cada any pels carrers i ciutats de Catalunya.

També seria curiós que ara el patit independentista fos l'hereu de Jordi Pujol, un partit que encara no acabem de conèixer quin és el nom verdader i qui l'acaba dirigint. Amb un president a l'exili actuant, aparentment, a soles, i un altre embolicat amb els seus propis paranys, el partit ha reaccionat a estirabots i enfrontat amb ERC, que ha tingut com a principal objectiu ser el virtual guanyador.

Més històries per anar repetint que estem aturats, que el govern no fa res. Avui llegint la contraportada de l'ARA, l'escrit de Josep Ramoneda, es recrea amb molts bones paraules en aquesta paralització perillosa del nostre govern i Parlament.

Un desprestigi buscat o no, però trobat

La Fiscalia demana vint mesos d'inhabilitació al president Torra, per haver desobeït l'ordre de la Junta Electoral Central, de retirar la pancarta amb el llaç groc, de la façana de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume. Si tot plegat no fos tan seriós hi podríem fer-hi broma, contents d'aparcar un temps el nostre president, i esperar més sort amb el substitut.

No sé si hi ha prou delicte com per inhabilitar el president, però en tot cas a mi no em va semblar bé tot el tripijoc amb les pancartes, i encara menys l'argument final per treure-les. Ho vaig trobar molt infantil. Potser és un fet més que se m'ajunta a l'hora de valorar tant negativament la gestió de Torra, i les ganes que es convoquin eleccions per treure'l de Palau.

Si a tot això hi afegim que avui la Guàrdia Civil ha tornat a entrar a la Generalitat buscant més proves del dia 1 d'octubre, podem afirmar que el prestigi de les nostres institucions, per culpa nostra i dels altres, està sota mínims. Tothom s'hi atreveix i si a més els nostres polítics tenen les institucions paralitzades, arribarà un moment que no tindran credibilitat per fer res. És molt trist.

Glòria a Sant Zenon!!!

Portem la meitat de les festes i encara no ha arribat el sant gloriós. Avui és el dia de cantar l'Himne i no caldrà patir per fer ploure, perquè ja ho ha estat fent aquests dies. Només en pensar que l'aigua és vida, et fa oblidar els maldecaps dels organitzadors dels actes de la Festa Major, la majoria dels quals tenen lloc a l'aire lliure.

La calor d'aquests dies no podia acabar de cap altra manera, tot i que els homes del temps de TV3, crec que no ho han acabat d'encertar gaire. Portem un parell de dies que en un moment o altre plou, i avui ja portem un parell de ruixats. Sort que la cantada de l'Himne a Sant Zenon té lloc a l'església de Santa Maria i estarem a aixopluc.

Avui també hem sabut que la vila d'Arenys de Mar estarà representada a la Diputació de Barcelona, per la nostra alcaldessa, i al Consell Comarcal, pel guanyador de les passades eleccions, l'Estanis Fors. Confiem que el fet de tenir-hi el peu, sobretot a la Diputació, que és on hi ha els calés, es noti d'alguna manera i podem comptar amb noves inversions.

De moment guardeu-vos de la pluja i cantem tots plegats: Glòria a Sant Zenon!!!

Arrimadas, la gran mentidera

Ha anat bé que Arrimadas hagi anat a Madrid, d'aquesta manera la coneixeran pel que fa i no pel que deia quan era a Catalunya. Veuran que les seves passejades són pura provocació per fer-se la víctima i dir que no hi ha respecte i insultar de feixistes els altres.

Perquè Espanya desconeix moltes coses de Catalunya. No vull dir que nosaltres ho fem tot bé, perquè trobaríem mil raons que demostrarien que ens equivoquem, però tampoc és allò que expliquen els mitjans de comunicació espanyols o bé partits polítics com C's i PP. 

Els catalans hem errat la nostra feina de fer pedagogia. Ja sé que no ho tenim fàcil perquè més aviat ho tenim tot en contra. Les famoses notícies falses, sobre Catalunya no són noves d'ara, sinó que ve de molts anys. Hem culpat sovint els espanyols de mirar-nos malament, però hem oblidat que sovint les notícies que els hi arriben són adulterades, errònies o simplement voluntàriament falses.

Amb l'anada d'Arrimadas a Madrid els espanyols del centre s'adonaran de quina mena de persona és. Jo sempre he cregut que era mala persona i cada vegada n'estic més convençut. Crec que la posició de C's ha fet que des de sempre els seus líders siguin això: males persones. La seva raó d'existir és crear polèmica, insultant els altres i fent-se la víctima, però han errat amb la tàctica i no els ha sortit bé. Han vist que sorgia Vox que eren pitjors que ells, amb l'avantatge que Vox no s'amaga de res. És més transparent i la gent sap a què atendre's, cosa que no passa amb C's, que han enganyat a molta gent, i ara comencen a sortir-ne. Estic segur que la trajectòria de C's no serà gaire més llarga. PP i PSOE recuperaren els enganyats.

I les eleccions al Parlament quan?

Té raó Miquel Iceta quan parla de la hipocresia d'ERC i JxCat a l'hora de fer pactes, cadascú pel seu compte. Realment el plantejament dels dos partits independentistes és per fer-nos reflexionar i, com a mesura més lògica, trencar el govern de la Generalitat i convocar noves eleccions. Si, com han demostrat des de fa temps, ERC i JxCat són incapaços d'anar junts, el millor que poden fer és partir peres i anar a unes noves eleccions.

Aparquem el procés i ja en parlarem quan tinguem les coses clares, i anem per resoldre la inestabilitat del govern, la paràlisi que Torra i tot el seu equip han provocat a la gestió governamental. No podem estar més temps aturats, necessitem un govern fort i que treballi, que deixi de mirar-se el melic i somiar despert.

Els pactes amb els socialistes, vist el panorama actual, han demostrat la hipocresia d'uns i altres. No es pot estar argumentant la defensa de l'aplicació de l'article 155 per després acabar-hi pactant. No vull pas dir que no siguin bons pactes i puguin comportar un desencallament de la situació actual, però llavors que callin i no xerrin segons els convingui.

Tot plegat demostra la manca de polítics seriosos, de bons polítics capaços de dirigir les nostres institucions. Fa vergonya veure segons quines majories, amb una incapacitat manifesta per tirar endavant les polítiques públiques. Ja va sent hora de clavar un cop de puny a la taula i començar de nou. Senyor Torra, convoqui eleccions!

Tenim l'ultra més a prop del que ens pensem

Arran dels fets del Masnou d'ahir vespre-nit, amb una persona detinguda i uns quants ferits, voldria recordar que la xenofòbia i el racisme no és cosa d'ara, sinó que es troba latent des de sempre, amb la diferència que ara entre tots hem obert les portes a grups d'extrema dreta que es troben més valents manifestant-se i actuant contra les persones migrants, en aquest cas els menors no acompanyats que la Generalitat tutela a diferents poblacions del país.

Hauríem d'aprofitar l'avinentesa per fer visibles aquests xenòfobs, que tothom els hi posés cara perquè sapiguem qui tenim al nostre costat. Hem de fer molta pedagogia entre la població, perquè en el fons de cadascú hi ha uns elements distorsionadors que tenen molts punts per caure en la xenofòbia, però amb els delinqüents, amb els que ataquen els immigrants o els homosexuals, no hi ha més pedagogia que tancar-los per fer-los fora de la nostra societat i que entre reixes aprenguin la lliçó.

Aprofitem cada ocasió per proclamar el dret de tota persona a viure lliurement, al marge de quina sigui la seva raça, religió, cultura i color de la pell. No podem girar-nos d'esquena d'aquells que no han tingut la sort de néixer en situacions més favorables i que han hagut de renunciar a tot el que tenien per anar a buscar fortuna a terres llunyanes, aparentment riques i prometedores, però que són víctimes de la xenofòbia i el racisme despectiu injustificable.

Òmnium crida a la desobediència civil

Ens diuen que la desobediència civil és un obligació moral que tindrem si l'Estat espanyol condemna els nostres presos polítics. Caldrà que ens expliquin com hem de desobeir per ser efectius, però abans jo demanaria un compromís fort, generós i transparent dels nostres polítics, no els que estan a la presó o a l'exili, sinó aquells seus successors que fa dos anys que estan aturats.

Perquè si algú s'ha mogut darrerament ha continuat sent la societat civil. Els polítics s'han dedicat a barallar-se entre ells, incapaços de fer res junts. Ja sé que és Òmnium qui ens ho demana, però ho fa en presència del president de la Generalitat que, per estar, no està ni en funcions, no fa res.

Està molt bé demanar a la societat civil que actuem, en aquest cas, que desobeïm, però estem una mica farts d'anar rebent consignes i quan nosaltres els demanem que vagin junts, es giren d'esquena. És per això que no es mereixen gaire res més de tots els votants i manifestants a favor del referèndum, veient com es comporten des de fa dos anys. Si a mi em demanen que desobeeixi, jo els demano que facin cas del què reclama la societat catalana, i deixin de paralitzar el govern del país.

Incitar a l'odi no és delicte?

Em faig aquesta pregunta després de llegir els comentaris de fiscalia sobre el discurs del representant de Vox contra l'islam. Fiscalia diu que és un discurs abominable, però no delictiu. Podem acceptar com legal un discurs que incita a l'odi? Ho podem permetre com si no passés res?

Ho deia l'altre dia. Vox no ha aconseguit entrar a les institucions catalanes i menys del que es pensaven a Espanya, però el seu discurs és molt present i fa mal. És una vergonya haver de sentir segons quines declaracions insultants. Penso que hauríem de ser menys permissius amb aquells que porten l'odi a dins del cos i l'escampen arreu. 

Una societat amb el càncer de Vox no pot ser una societat saludable. La democràcia permet que persones menyspreables com aquests militants de Vox es puguin presentar a les eleccions i sortir elegits. És una vergonya i un punt negre de la nostra societat.

Vox és una cosa descarada, però malauradament a Espanya hi ha dos partits polítics més que no queden gaire lluny a l'hora de fer segons quines afirmacions. Casado i Rivera s'han envalentit i ja no es tallen. Tot plegat ens presenta un panorama polític molt trist i un futur per a la nostra societat gens agradable. Hem de continuar lluitant per aconseguir una societat més digne, més justa i més lliure.

No podem condemnar un col·lectiu pels actes d'uns pocs

El que veritablement genera més confiança és que es detingui el criminal i sigui penat pels seus actes. Malauradament es veu massa sovint que un delinqüent entra per una porta i surt per una altra. Aquesta aparent inseguretat què molta gent sembla patir es veu augmentada per la manca de confiança en les autoritats. Unes lleis massa garantistes desanimen les possibles víctimes, però també els policies que els detenen, a vegades jugant-se el físic.

Arran dels fets ocorreguts recentment a Arenys de Mar i el Masnou, és lògic sortir al carrer per no estigmatitzar tot el col·lectiu de menors no acompanyats, perquè no tots són iguals. No poden pagar justos per pecadors, però aquests han de ser arrestats i castigats. Això s'ha de veure, perquè també és un exemple per als altres.

Comptar amb aquest menors als nostres pobles és una realitat i també un risc, però hem de pensar en quina és la seva situació, i hem d'estar oberts a rebre aquests nois i noies que no han tingut la mateixa sort que nosaltres. Cal, però que les autoritats i les persones que en tenen cura, realitzin una bona feina d'acompanyament. No es poden deixar sols pels carrers i places sense cap tipus d'activitat. La seva autoestima els condiciona i no tothom té el coratge per comportar-se de manera cívic. Això s'ha d'entendre.

Si tots hi posem el nostre gra de sorra hi sortirem guanyant. No ens enganyem, el mal és a tot arreu i tempta els més pintats. Els més dèbils tenen més punts per caure-hi, però no per això els hem de condemnar d'entrada.

Vigília de la manifestació catalana a Estrasburg

Demà dimarts molts catalans seran a Estrasburg, però no hi seran ni Puigdemont ni Comín. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha rebutjat les mesures cautelars perquè demà els dos eurodiputats catalans s'asseguessin al Parlament Europeu provisionalment, la qual cosa no vol dir que no estudiï a fons el tema per dictar sentència.

Una vegada més amics, companys i familiars es trobaran en una ciutat europea reivindicant els drets dels nostres polítics presos i exiliats. Europa, a qui tenim dipositada més confiança, no s'ho pren a la lleugera i vol evitar un pas en fals. És per això que vol estudiar bé les circumstàncies per poder sentenciar correctament. A Espanya ja sabem que les sentències i amenaces contra els catalans són molt habituals i amb pocs miraments.

Avui contemplem per Internet com han començat a arribar catalans a la ciutat francesa d'Estrasburg. Desitgem que facin honor al concepte que tots volem que tinguin de nosaltres. Reivindicadors, insistents, però educats, no violents i amables. Demà hi haurà una altra ocasió per fer córrer les xifres sobre l'abast de la manifestació catalana.

A la recerca de la dreta catalana

Llegint l'ARA l'anàlisi que fan la Núria Orriols i l'Anna Mascaró sobre la pugna per ocupar l'espai del centredreta catalanista, he pensat que realment hi ha força persones que han perdut el seu referent polític. Votants de tota la vida de Convergència i Unió s'han trobat que en pocs anys no han sabut qui volien votar perquè el relleu ha estat rar i complicat. No és estrany que fins i tot en les eleccions municipals s'hagi notat aquest fet, amb la gran davallada que ha patit JxCat, qui pròpiament ocupava el lloc dels Convergents.

La deriva del PP també ha fet que la dreta catalana, poc nacionalista, s'hagi trobat perduda tret de qui ha vist amb bons ulls el camí cap a l'extrem. L'alternativa de C's tampoc ha acontentat tothom, sobretot aquelles persones que no volen caure en la confrontació constant. 

Aquestes persones que es troben perdudes necessiten una força política que els representi, i que ho faci amb un certa credibilitat i possibilitats de sortir airosa en unes properes eleccions. La creació del partit polític Lliga Democràtica intentaria arreplegar desencisats del PP, C's i PDECat, persones que volen un partit de dretes català, no independentista, però sí que defensi els drets dels catalans. Són persones que han vist que ni el PP ni C's fan res per a Catalunya, i que el PDECat s'ha embolicat amb l'independentisme, que no volen ni sentir-ne a parlar.

Probablement aquesta seria la posició amb més possibilitats d'èxit, però no n'hi hauria suficient. Continuo pensant que Catalunya necessita un partit polític de dretes independentista, per no deixar-ho tot en mans de l'esquerra. Aquí hi haurien de jugar fort els hereus de Convergència i Unió que es mantenen amb la idea del referèndum com a solució de tots els mals del país, però ho haurien de fer de manera assenyada, sense deixar-se portar per les picabaralles ni les ganes de protagonisme. Si no són capaços d'asseure's a planificar bé el futur, el país continuarà coix, perquè li faltarà una pota per sentir-se equilibrat.

Aquesta calor que ens reclou a casa

Cap de setmana calorós, tancats a casa mig a les fosques per evitar que entri la calor a dins. Sort en tenim que les cases antigues, amb parets tan gruixudes es mantenen fresques. El secret és no deixar entrar aquest aire calent que es respira a fora.

I tots pendents del treball de bombers i voluntaris per extingir el gran incendi de l'estiu. Tothom t'ho ven com a una cosa natural, que en veurem més perquè l'extensió de bosc a Catalunya ha augmentat extraordinàriament i conté molta matèria combustible. Estem preocupats per les persones que ho han perdut tot, per les dificultats que tindran per sobreposar-se, malgrat hi hagi hagut solidaritat.

I Rivera té altres maldecaps. Em crec qui diu que no ens pensem que l'estan enterrant, però sí que és veritat que passa per uns dies difícils, amb qüestionament intern. Es veia a venir, ja que no podia ser que tots els militants estiguin tan confosos que no veiessin la trajectòria de la direcció del seu partit. Una trajectòria més enfocada a disputar-se amb Vox l'àmbit d'extrema dreta, probablement per la incapacitat de liderar la dreta espanyola. El PP es manté fort malgrat els escarafalls de Casado i el trencament dels acords amb Vox per fer-se amb les alcaldies i presidències de parlaments autonòmics.

A casa esperant que els meteoròlegs tinguin raó i la calor vagi a menys per poder sortir a passejar per la Riera.

Lluny d'una societat sana i saludable

Assabentar-te de la detenció dels autors dels actes vandàlics contra alcaldes del Maresme et produeix una doble sensació. En primer lloc t'alegra pensar que aquelles persones que han actuat amb nocturnitat i traïdoria contra uns representants dels pobles han estat detinguts pels seus actes i que hauran de donar explicacions, els hi posarem cara. Al mateix temps, però, i atesa l'experiència, sabem que l'endemà mateix quedaran en llibertat i podran reincidir sense que els hi passi res, més enllà de tornar a ser detinguts i posteriorment alliberats.

Aquesta dinàmica a què ens han acostumat fa que per una banda confiem ben poc en els esforços de l'Estat per fer complir l'ordre, i també que continuem veient com són els incívics i malfactors els que viuen amb impunitat i molta tranquil·litat, i qui ho pateix sigui la societat cívica i complidora dels deures. 

Ho he dit moltes vegades, però és tan cert i constant que no me'n cansaré de repetir-ho. Fins que no trobem la manera que qui molesti en pagui les conseqüències i no qui rep les molèsties, la nostra societat continuarà malalta, amb una qualitat democràtica molt baixa. No és estrany que personatges com els militants i ja ara representants polítics de VOX apareguin a l'espectre polític d'aquest Estat, i ocupin llocs de responsabilitat. La societat l'hem embrutat tant que ha perdut la capacitat de defensar-se de qui només busca el benefici propi, menyspreant qui pensa diferent. Ens trobem molt lluny d'una societat sana.

VOX fa i desfà

Si fas una llegida en diagonal de totes les notícies del país arribes a la conclusió que si hi ha un partit polític a Espanya que va amb la cara ben alta, defensant els seus principis, sense avergonyir-se de res i comprometent els altres, aquest és VOX.

Tot i que a Catalunya no ha tingut gaire èxit, el paper el juguen com a part acusadora en el procés català. A la resta d'Espanya sí que han tingut més sort i han decidit dir les coses pel seu nom, i no jugar a amagar la realitat, quan es tracta de pactar governs de dretes.

PP i C's han volgut pactar amb VOX, per aconseguir alcaldies i presidències de governs autonòmics, però demanaven a VOX que no ensenyessin les cartes. Aquests, però, se n'han cansat i ara reclamen protagonisme i ensenyen tots els acords pactats en nocturnitat, per no embrutar la imatge de PP i C's.

Avui, a més, hem vist com presentaven una querella contra el president Zapatero per col·laborar amb ETA durant la seva presidència. La qüestió es llençar m... i qui vulgui que se'n surti com pugui.

Està vist que no importa tant el nombre de diputats o regidors que puguin tenir, sinó el fer acta de presència, utilitzant la Justícia ara que està tan desprestigiada, i que són coneixedors que els tenen més amics que adversaris. S'ha demostrat que el poder judicial no ha fet net de les taques del franquisme, sinó que les ha conservat i ara s'estan escampant talment una taca d'oli.

Cal esperar que tot tingui un final, però tot just acaba de començar i la cosa anirà per llarg.

Borrell es queda!

Quan he llegit que el ministre Borrell renunciava a l'acta d'europarlamentari el primer que he pensat era que no li asseguraven cap càrrec més enllà de l'acta com un vulgar Puigdemont o Comín. Després he llegit la notícia i es veu que encara podria ser comissari.

De moment Europa se l'estalvia i nosaltres el continuarem patint. És el nostre corcó i ell ho sap i li agrada. De la mateixa manera que C's va néixer per anar en contra de Catalunya i els seus drets singulars, Josep Borrell viu per posar travetes a qualsevol aspiració catalana. Ens haurem d'anar fent la idea que continuarà batallant contra nosaltres, contra el govern que no sigui PSOE, i contra les apertures d'ambaixades catalanes a l'exterior.

Entretant avui hem vist arribar els nostres presos polítics després d'una nova burla de les forces de l'Estat. Un trasllat que es pot fer en un dia i poques hores, l'han volgut allargar per escarni, perquè quedi clar que l'Estat espanyol fa dels presos polítics catalans allò que li dóna la gana i muts i a la gàbia!

I el nostre govern desaparegut, fent el ridícul més no poder, perdent votacions al Parlament, i esperant què més passa perquè la societat civil reaccioni. El que és ells... res de res. Aquesta ha estat una bona sotragada i la gran victòria de l'Estat espanyol. La manca d'un pla B i d'uns recanvis per al govern català ens ha portat a una crisi i a una aturada de gairebé dos anys. Des del túnel encara no veiem la sortida.

Aquest govern solucionarà els problemes del Mercat municipal?

He llegit el resum de l'entrevista al regidor Joaquim Mas, a la pàgina web de Ràdio Arenys i m'ha fet una mica de llàstima. No sé si és per com està resumida la notícia o pel gran desconeixement sobre què fer amb els temes que li han tocat en cartera al regidor d'ERC. Sisplau feu-hi una llegida i digueu-me què en penseu.

M'he fixat especialment en què deia del Mercat i és desolador... "ajuntar les parades existents i a la part del darrere fer-hi activitats". I llavors pregunto: a mida que es vagin tancant parades anirem ampliant les activitats? Aquesta és una proposta seriosa del regidor de mercats?

Després mireu què diu del viver d'empreses. "s'ha d'intentar impulsar-ho" I com ho vol fer? escrivint a les xarxes socials, tal com proposa per donar a conèixer la feina de Promoció Econòmica? Segur que volia aquesta regidoria o bé li ha tocat sense demanar-la?

La llàstima de molts governs municipals és que els seus membres, o una part d'ells no estan preparats per tirar endavant la regidoria que lideren. No n'hi ha prou amb bona voluntat, sinó que hi fa falta idees, creativitat, i treball, molt treball. 

Quan vaig llegir la composició del nou govern vaig pensar que caldria molta paciència per no desanimar-nos. Vull creure que les persones que han estat escollides donaran la talla, però de moment només són intencions, desitjos. Llegint segons quines declaracions ens cau la moral per terra!

Un camí pel desert amb molt poca esperança

La vida continua, però tenim una orella parada a punt per escoltar què passa més enllà de l'entorn més proper. No oblidem que hi ha una sentència pendent que serà injusta si no és absolutòria, però que tots pensem que no ho serà, que aniran més enllà per fer mal, per escarmentar haver gosat aixecar-se contra la unitat de la pàtria. Celebrem la festa de Sant Joan i celebrarem les festes que l'estiu ens porta, però sempre amb una orella distreta esperant rebre notícies sobre el procés, sobre la maleïda sentència. 

Llegim que Mas està preparat per tornar-hi, que el PDCat i Junts per Catalunya estan mirant a veure si s'acaben d'entendre i aconsegueixen d'una vegada definir com han de ser els hereus de l'antiga Convergència, i que ERC busca com recompondre's per determinar com avança en el camí cap a la llibertat.

Volem pensar que el món avança i que nosaltres no estem aturats, però és un miratge. Des de fa dos anys que no movem fitxa. Anem donant voltes sobre un mateix punt, però no avancem, i quan els altres ho fan, vol dir que estem quedant enrere. Ens varen empresonar un govern i no hem estat capaços de substituir-lo més enllà del nomenament d'unes persones que no saben com fer-nos avançar.

Vivim del record i no hem après la lliçó. Esperem què passa amb la sentència per reaccionar, però quan arribi l'hora no haurem decidit què fer, més enllà de sortir al carrer a manifestar el nostre rebuig. Així no anem enlloc! No és estrany, doncs, que molts desitgin unes noves eleccions per treure'ns de sobre els polítics actuals i confiar que en puguin venir de millors.

Pendents d'Istanbul

Avui se celebren les eleccions municipals a la capital cultural i econòmica de Turquia, Istanbul. Unes eleccions que s'han hagut de repetir després que Erdogan, president turc, n'impugnés el resultat on va sortir-ne perdedor. Avui es repeteixen i tots tenim la mirada posada per veure si torna a perdre el partit del president, o bé aquest aconsegueix capgirar els resultats.

No hi ha dubte que la pèrdua de les eleccions per part del partit d'Erdogan seria una patacada seriosa per al president, que ja va perdre altres grans ciutats, com Ankara, la capital. La pèrdua del partit d'un president sempre és un fet notable, sobretot en un país com Turquia on no està gaire clar el sistema polític, i es dubta de la seva qualitat democràtica.

Amb els esdeveniments polítics espanyols arran del procés, han estat moltes les situacions que ens han fet pensar en Turquia. No és bo ni just comparar els països perquè hi ha prou elements diferenciats, però sí que és lògic que ens hi recordi. Espanya ha demostrat que té una democràcia molt feble, que es trenca en segons quins moments i aspectes, amb una barreja clara dels poders judicial i legislatiu, amb unes influències d'una casta jurídica arrelada en el franquisme i no del tot desafectada. Un estat on el poder judicial substitueix el parlamentari i l'executiu en funcions clarament polítiques, tot per salvar la unitat espanyola.

Aquest vespre coneixerem els resultats de les eleccions a Istanbul i, amb més o menys coneixement dels fets, agrairem que Erdogan no triomfi a l'espera que la seva política autoritària es debiliti en bé de la qualitat democràtica de Turquia.

Sentències influenciades

Arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre "la manada" arribo a la conclusió que la decisió dels tribunals de justícia estan molt intoxicats i les seves decisions són molt influenciades. Deixant de banda que molts esperàvem més càstig per una acció deplorable i que no s'hauria de produir mai més, pots arribar a pensar que si el Tribunal Suprem ha augmentat el càstig ha estat per la pressió popular.

No sé si això és bo o no, perquè l'entorn és molt vulnerable i influenciable. Posant per exemple el cas del Procés català, l'opinió de bona part d'Espanya és que els presos i exiliats es mereixen un càstig exemplar perquè els fets són indefensables. Si l'entorn que influís el Tribunal Suprem fos el català, l'opinió dels seus jutges no seria el mateix, però estaríem parlant de l'entorn proper als fets i amb més possibilitats de tenir una opinió al respecte amb més detalls i referències.

Ja sé que és impossible pensar que els jutges són unes persones que no tenen cap influència de la vida on es troben immersos. Fins i tot pensant que tenen bones intencions i que miren de ser el màxim d'objectius, no hi ha cap dubte que la seva vida no es troba aïllada del que passa al costat de casa seva. L'esforç és gran, però s'ha d'entendre que el fan.

Aquesta reflexió em porta a pensar que, comptant que tothom viu i actua amb plena consciència i ànims de fer el bé, l'acció de jutjar sempre serà subjectiva, poc o molt, i això n'hem de ser conscients tots, els jutjats i els jutges, i a partir d'aquí ser capaços de rectificar quan ens haguem pogut confondre.

Les misèries d'Albert Rivera

Cada dia que passa es fan més visibles les miserables actituds d'Albert Rivera i de C's en general. Cada vegada observem millor el seu engany, la seva nul·la moralitat i els veritables objectius del seu partit o projecte polític. A Catalunya va quedar clar des d'un començament, però amb l'entrada a Espanya va intentar enganyar amb els veritables objectius. Semblava que anava seriosament el seu plantejament de trencar amb el bipartidisme i presentar un projecte més lliberal i engrescador. Ha costat més del que podíem esperar alguns, però finalment s'ha demostrat que tot és mentida.

El comportament miserable, políticament parlant, de Rivera i Arrimadas ha arribat a uns extrems que sembla impossible que puguin recuperar el prestigi que per alguns han pogut arribar a tenir. Amb l'engany sobre la simpatia del president francès Macron sobre els seus pactes amb VOX ha arribat a un punt que per a molts és increïble. Com es pot ser tan mentider? 

Penso que, al punt que han arribat, es creuen les seves pròpies mentides, perquè sinó resultaria estrany que comprometessin el president francès amb un engany com aquest. A partir d'ara qui se'ls podrà creure? Malauradament la política espanyola està tan desprestigiada que ja no ve d'aquí. Tothom ha posat el llistó tan baix que hi passa tot i la gent s'ho empassa sense cap mena de sentit crític. Només això pot fer entendre perquè personatges com Rivera continuïn en llocs destacats de la política. En una societat sana democràticament, Rivera, Arrimadas i uns quants més ja haurien caigut del cavall i començaríem a oblidar-nos de la seva existència.

Laia Martín vol impulsar la participació dels vilatans

Llegeixo al web de Ràdio Arenys que la regidora Laia Martín vol impulsar la participació dels vilatans més enllà del procés participatiu que es realitza anualment, ja sigui amb el contacte amb els veïns o a través dels consells de participació.

Ningú no li pot negar a la regidoria que és una "pencona", que s'ha passat quatre anys suant la gota per millorar temes com la recollida selectiva o el treball amb la plantació d'arbrat a la platja i neteja dels rials. Ara, en el nou mandat es proposa millorar la participació i això és bo, sempre i quan hi hagi bona fe, i això se li ha de pressuposar a la regidora.

Del darrer mandat s'ha de criticar la manca d'empatia de la regidora d'urbanisme en les seves trobades amb els veïns a l'hora de presentar els projectes d'obres als carrers. Si una cosa s'hi va trobar a faltar va ser la voluntat que els veïns participessin en les decisions. Es tractava de sessions purament informatives sense dret a rèplica.

És bo, doncs, sentir la regidora que això es vol millorar, i confio que tingui l'encert de fer-ho rutllar i no es quedi tot en paraules. Ja hem vist que la majoria de partits polítics que tenen capacitat de governar es limiten a escoltar els vilatans quan s'acosten les eleccions. Després passen tres anys i mig fent i desfent sense pensar en ningú.

Tant de bo que la participació ciutadana funcioni en aquest mandat. Esperem que el fet que la CUP formi part del govern, també hi ajudi. Un i altre són partits assemblearis, però moltes vegades és enganyós, tot queda en les formes, però sense contingut real. Siguem optimistes!

Qui s'atreveix contra un príncep!

No hi ha dia que no trobis exemples que corroboren la idea que el món està en mans dels poderosos i aquests poden actuar com vulguin que mai no els passarà res. Les víctimes sempre són les mateixes, i de l'arbre caigut tothom en fa llenya.

La notícia amb què baso el post d'avui i l'afirmació inicial es refereix a les proves més que creïbles de que fos el príncep de l'Aràbia Saudita Mohammed bin Salman qui hi ha al darrere de l'assassinat del periodista Jamal Khaixoggi.

No és cap sorpresa, doncs, des del primer dia es varen tenir les sospites, i ara l'ONU ho evidencia, però algú es creu que li passarà res? No li passarà res, no pas perquè no es pugui demostrar, ni la seva acció no sigui recriminable, no li passarà res per qui és ell, pel poder que té, pel que representa, per la hipocresia i els interessos dels estats del món. Qui gosa atacar un príncep de l'Aràbia Saudita per més raó que tingui? Ningú. 

Aquest actuar diferent en funció de qui fa les coses ha passat ara i sempre, i continuarà passant. Ningú és capaç de plantar cara als poderosos. Tothom procura per a ell, i només quan es tracta d'un desgraciat és quan s'aixequen les veus. Només quan es tracta d'un derrotat que no té cap ganxo per agafar-s'hi, és quan els altres s'hi enfronten, però si no...

Aquesta és la porqueria del món occidental que només es mou per interessos, per diner, pel capital. No hi ha principis ni moral. És per això que només sentim la veu dels falsos profetes. En la realitat tot és mentida. Ningú que hi tingui res a perdre voldrà exposar-se a exigir justícia contra un poderós. Aquesta no actua de la mateixa manera per a tothom.

Signatures contra la recollida selectiva

He llegit la notícia de la iniciativa de la recollida de signatures contra la recollida selectiva. A què culpen de l'existència de rates a la vila. L'objectiu és presentar 200 signatures a l'Ajuntament sol·licitant que es deixi de practicar la recollida selectiva de la brossa.

Puc entendre l'enuig de qui es troba rates al voltant de casa o passejant pels carrers de la vila, i que al mateix temps es troba bosses al carrer a totes hores, amb etiqueta o sense, però deixades més d'un dia a mercè de gossos, incívics i, per què no, rates. Una cosa és entendre-ho i l'altra opinar que deixant de fer la recollida selectiva se solucionarà tot i les rates desapareixeran.

L'alcaldessa diu que la culpa és dels incívics, i té una part de raó. Si tots els vilatans actuéssim amb civisme no ens trobaríem un Arenys tan brut, ni tantes bosses a deshora. Però els vilatans no ens comportem del tot bé. Anem a la nostra i ens limitem a treure la porqueria de casa, com si l'espai públic no ens pertanyés, ni l'haguéssim de cuidar.

Hi ha altres elements que provoquen el malestar i és la mala praxis de l'anterior mandat. El fet de limitar-se a recollir a destemps les bosses mal tretes no soluciona res, ans el contrari, afavoreix que els incívics les continuïn traient quan els va bé i no quan toca fer-ho.

Estem en un canvi de govern, amb la mateixa alcaldessa, però pel que fa a aquest tema, amb un canvi de regidora i de partit que representa. La CUP ha estat molt valenta assumint la regidoria que ha de vetllar pel correcte funcionament de la recollida de la brossa. Són ells que ens hauran de demostrar que es pot fer bé, però caldrà que hi col·laborem. 

La CUP, a Argentona, ha aconseguit ser un model en la recollida de la brossa i això em fa pensar que potser Arenys seguirà el mateix camí. Que ningú, però, pensi que serà fàcil. A més hi haurà molts detractors, no només els signants d'aquesta queixa, sinó probablement regidors i regidores de l'oposició. Voldria pensar que no, perquè tots som necessaris per aconseguir dues coses: un Arenys més net, i una millor recollida selectiva.

Valls renyeix amb C's

El trencament entre Valls i C's ha ocorregut en el moment que més els convenia a tots ells. L'excusa d'haver donat el vot a Colau és realment això, una excusa. Estic segur que feia molt temps que les relacions no els anaven bé i buscaven la manera i el moment de fer-ho públic. No podia ser abans de les eleccions perquè els hauria ocasionat un fracàs encara més gros. Ha estat després de constituir-se el nou Ajuntament el millor moment per partir peres i donar-ho a conèixer.

Valls ha estat un fracàs, però ell s'ho ha passat prou bé. Ha viscut de renda i ha intentat aconseguir una cadira còmode al Consistori barceloní. Valls és un fracassat i un mal educat. El seu gest davant del president de la Generalitat no es justifica per res. Som molts els que no ens agrada l'actual president, però això no et dóna dret a comportar-te com va fer ell. Si volia fer públic el seu enuig podia haver escollit no presentar-s'hi, tal com va fer el representant del PP. 

Valls va venir a Barcelona, a Catalunya, creient-se que el seu passat polític li permetia passar la mà per la cara a tota aquesta colla d'aprenents de polítics. La modèstia no sap què és i tampoc té prou vergonya com per adonar-se que la seva manera d'obrar no és la millor possible.

Si no ho he entès malament, C's es dividirà en dos, amb tres regidors per a cadascú. Serà el millor que li podia haver passat al partit, tenint en compte les expectatives a l'Ajuntament de Barcelona, després del seu fracàs en les generals a Catalunya. 

Després d'aquest parèntesi, la política autonòmica tornarà a agafar protagonisme i la municipal quedarà en un segon pla.

L'alcaldessa delega l'Organització municipal a la CUP

Ahir dissabte es varen constituir els ajuntaments i ahir mateix l'alcaldessa electa d'Arenys de Mar informava de les delegacions de funcions als vuit regidors i regidores restants del seu govern, per aquests quatre anys.

L'alcaldessa es reserva Urbanisme i a més s'encarregarà de Seguretat i Recursos Humans. La segona persona que hi tindrà dedicació exclusiva serà la cap de llista de la CUP, l'Ona Curto, que assumeix Medi Ambient, Serveis i Brigada, i Turisme. La resta de delegacions segueixen les pautes del mandat anterior, amb un excepció que ens deixa en el dubte. Em refereixo a la delegació a la número dos de la CUP, la Marta Prades, que assumeix Educació i Organització. M'imagino que en els propers dies coneixerem el significat d'aquesta delegació, Organització, i la tasca que hi queda inclosa.

Una vegada conegudes les tinències d'alcaldia caldrà per veure si es mantenen els dos càrrecs de confiança, que en aquest darrer mandat corresponien al cap de protocol i al cap de comunicació, ambdós de la confiança de l'alcaldessa, o bé si hi ha previst algun canvi. Ens consta que ambdós càrrecs han estat ben aprofitats, però als vilatans ens agradaria conèixer les funcions concretes, en el cas del cap de protocol, i els resultats obtinguts durant aquests tres anys.

No és per desconfiança cap a la persona que ha estat al davant de l'esmentat càrrec, que té molta experiència en la vida municipal, sinó en la necessitat, al meu entendre, que l'Ajuntament d'Arenys de Mar incorporés la figura del gerent que a alguns els podrà semblar que no és necessari, però que coneixent la realitat de l'administració local d'Arenys, es fa del tot necessari. No sé si les competències al respecte es trobaran en la nova delegació d'Organització, en mans de la CUP, per aconseguir més eficàcia en la gestió administrativa del nostre Ajuntament.

Albiol es queda sense alcaldia

Contra tots els pronòstics Albiol s'ha quedat sense alcaldia. Albiol va fer una campanya amagant la marca del PP que havia obtingut molt mals resultats i va aconseguir una gran victòria, però que no ha estat suficient per poder ser nomenat novament alcalde de Badalona. Tal com ha passat en molts d'altres municipis, la llista més votada no ha obtingut el regal de l'alcaldia, sinó que l'oposició ha aconseguit la majoria absoluta amb un altre candidat. 

El caràcter i l'actitud d'Albiol, sovint en posicionaments polèmics, ha fet que molts badalonins, però també d'altres municipis, estiguessin pendents de què acabava passant en la constitució del nou Consistori. Molts adversaris que renunciaven a la seva opció sempre que aconseguissin evitar que Albiol tornés a l'alcaldia. 

Per Albiol és una patacada després d'haver fracassat com a parlamentari català i ara no haver aconseguit l'alcaldia. Albiol no és persona de segona fila, necessita estar al davant i polemitzar amb qui sigui. No me'l ser imaginar de líder de l'oposició durant quatre anys, però és massa jove per renunciar a la política i no té, dins del PP, cap esperança o al menys això em fa pensar, atesa la situació en què es troba el partit.

Qui sí ha triomfat al marge del partit ha estat el nou alcalde de Terrassa que va dimitir arran de l'actitud del PSC en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i s'ha presentat en una nova llista i ha aconseguit fer fora el PSC de l'alcaldia. Albiol ho ha intentat amagant les sigles del PP, però n'ha quedat fora. Veure ara quin paper l'espera i si el respectarà durant gaire temps.

AeC i CUP, valor afegit al govern

Tot està a punt perquè demà dissabte es constitueixin els nous ajuntaments del país, i entre ells el de la nostra vila. Com sembla ser que passarà a Barcelona, l'alcaldia d'Arenys no anirà a parar a la llista més votada, sinó que s'ha signat un acord de govern entre ERC, CUP i AeC que deixarà el PSC i Junts per Arenys a l'oposició.

Ahir dijous, a la plaça de l'Ajuntament varen escenificar la signatura del pacte que farà que a partir de demà mateix es posi en marxa un nou govern presidit per l'alcaldessa Annabel Moreno. Un govern d'ERC, amb majoria de sis regidors, amb el concurs de les dues regidores de la CUP i del representant d'Arenys en Comú. Uns regidors que aporten valor afegit al govern, pel seu tarannà i preparació i, el que és important, la il·lusió i ganes de servir la vila amb la seva dedicació.

Segons llegeixo al web de Ràdio Arenys, demà mateix, després del Ple de constitució del nou Ajuntament, coneixerem el repartiment de regidories entre els nou regidors i regidores. Veurem com es distribueixen entre les tres forces polítiques, si s'ha tingut en compte el pes de cada formació o el perfil dels diferents components del nou govern. Si la memòria no em falla, només 3 persones de les 9 han estat regidors en el darrer mandat, totes tres amb responsabilitats de govern. Serà, doncs un govern amb moltes cares noves, i amb una clara majoria de regidores en la proporció de 6 a 3.

Desitgem que el nou govern comenci amb bon peu i millori el rendiment i qualitat de servei del mandat que demà mateix acaba.

Andalusia subvenciona els altres catalans

Amb l'arribada de Vox a les institucions espanyoles hem d'estar preparats per a qualsevol cosa, per insòlita que ens pugui semblar. Aquesta gent no té límits i tergiversa les coses a la seva conveniència, però si a més tenen poder i influència, en fan ús.

Avui he llegit que el govern andalús pensa en nosaltres i concretament en els altres catalans, i ha incorporat, a petició de Vox, una partida pressupostària per subvencionar les cases andaluses a Catalunya i al País Valencià, per combatre i "atacar" la malvada immersió lingüística que tants mals ocasiona als descendents dels antics emigrants andalusos.

Si això ho haguéssim vist en una pel·lícula, diríem que la imaginació del seu director no té límits, però no és una pel·lícula, sinó que és real i passa el segle XXI d'aquesta Espanya democràtica que ha fet ressuscitar l'autoritarisme i les velles glòries de la dictadura.

És per això que hem de preparar-nos perquè en vindran més, i quan aconsegueixin entrar en les institucions catalanes (crec que només a Salt han entrat tres regidors de Vox), encara ens sorprendran més. Com deia al començament, aquesta gent no té límits, o encara pitjor, no té vergonya.

Llibertat: l’autodeterminació és un dret

"Llibertat: l’autodeterminació és un dret". Aquest és el lema unitari de les concentracions previstes per avui dimecres a les 20 h, després que el judici del procés sigui vist per sentència. Unes concentracions contra la farsa d'un judici injust que només ha pretès venjar-se per l'èxit de la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre.

No podem deixar d'exigir la democratització del país i que es permeti expressar la voluntat del poble, lliurement. Que d'una vegada per sempre es deixi de judicialitzar la política i que la sobirania emani del poble i no del gran capital, dels interessos dels de sempre que no han deixat de manar durant aquests anys mal anomenats de transició.

Ens trobem al carrer per exigir que els nostres drets siguin respectats i que sàpiguen que res no ens farà canviar. No serem violents, però sí persistents.

El pacte al sac i ben lligat

Segons llegeixo al web de Ràdio Arenys, ahir dilluns les tres assemblees d'ERC, la CUP i Arenys en comú varen aprovar el pacte embastat per les respectives direccions, per la qual cosa es confirma que aquest dissabte 15 de juny la nostra vila continuarà tenint Annabel Moreno com a alcaldessa, amb majoria absoluta. Un fet que dóna estabilitat i fa pensar que seran quatre anys de més pau i treball en el nostre Ajuntament.

També he llegit que els dos partits petits que acompanyaran ERC són conscients que són realment petits en nombre de regidors, dos i un, i que això els ha de fer estar alerta del company gran de viatge, perquè el pacte es mantingui i ningú no es passi de la ratlla. És just que l'alcaldia estigui a mans d'ERC, per la gran diferència en vots i regidors obtinguts, però en cap cas s'ha d'anul·lar els objectius que les altres dues forces polítiques s'havia plantejat a l'hora de demanar el vot.

A l'oposició hi haurà el guanyador de les eleccions municipals, Junts per Arenys, i el partit castigat,  el PSC, l'únic amb l'etiqueta del 155 que ha quedat al Consistori. Una etiqueta que l'ha condemnat a passar quatre anys a l'oposició, al marge de com pensen els dos regidors i de la feina desenvolupada els darrers tres anys, quan ERC els necessitava per mantenir l'alcaldia.

Tot és legítim, però a vegades una mica cruel. També és cert que cadascú recull allò que sembra, però en política hi compta també la sort i la moda. Ara està de moda ERC, i cal que ho aprofiti, perquè no serà sempre així, o això cal preveure.

Dos anys perduts pel nostre mal cap

Junqueres es lamenta que tot el que s'ha dit durant el judici acabi sense servir per a res. El pitjor és, penso jo, que tot el sacrifici dels exiliats i els empresonats no hagi servit per a res. Aquesta és la impressió que tenim molts des de fa dies. Els culpables som tots plegats, per no parlar d'uns quants noms. Ni es va planejar bé, ni es va saber respondre adequadament l'embat de l'Estat, ni el govern català sorgit de les eleccions convocades per M. Rajoy ha estat a l'alçada que se n'esperava.

Tot plegat ha estat un cúmul de disbarats, dubtes i trets al peu que ens ha deixat gairebé fora de combat. Estem a l'espera de la sentència del judici, convençuts que serà dura per als nostres presos polítics, i que nosaltres, els que ens ho mirem des de fora serem incapaços de moure cap fitxa. La història parlarà d'una temptativa fallida al voltant dels tres-cents anys de l'efemèride i de la reculada en drets i benestar per un mal fer d'uns quants polítics de pega, animats per uns insensats i il·lusionats que sortírem al carrer.

Posem-nos en la pell de Junqueras i els altres presos polítics i mirem cap a fora, cap al govern català. Què en poden pensar? El teatre que representa Torra és tot el que pot fer? No en sap més? No hi ha ningú que doni la cara amb els peus ferms a terra i el cap ben aclarit?

Passat l'estiu, haurem perdut dos anys de mal govern i de lenta recuperació dels drets aconseguits fins llavors, i encara no tenim clar què volem ser de grans. Trist, molt trist el paper que li ha tocat jugar a Catalunya des del 2017

Que no sigui un pacte de circumstàncies

L'esperança en el nou pacte de govern, que mantindrà l'alcaldessa dels darrers tres anys, és que sigui valent i que els partits que el facilitaran siguin forts i contundents a l'hora de corregir els errors que puguin presentar des de la força majoritària. Hem de pensar que la CUP, que s'estrena, estigui més atent que no pas el PSC del passat mandat i no permeti segons quines actituds i resolucions que vàrem patir i tenim presents.

Hem de confiar que la CUP no es deixi portar per la il·lusió de figurar en el govern, renunciant a principis que té molt clars i que esperem mantinguin. El pacte no pot ser un full en blanc que pugui decebre totes les persones que els varen votar el passat 26 de maig.

Els que em seguiu de fa temps sabeu la meva preocupació pel funcionament intern de l'Ajuntament. En cap cas poso en dubte la capacitat dels treballadors municipals de realitzar correctament les seves funcions, però si la manca de direcció que aconsegueixi eficàcia i eficiència en el seu treball.

Veurem si es repeteix el nomenament d'un cap de protocol, sense funcions essencials per dur a terme i es torna a prescindir de la figura de gerent que tanta falta hi fa. Confio que l'experiència de veure les coses des de l'oposició serveixi perquè ara, amb responsabilitats de govern, es corregeixin els defectes detectats i es millori el servei a la ciutadania.

Diuen que demà dilluns els tres partits que opten a formar govern es reuneixen en assemblea per decidir-lo. Hem d'esperar i confiar que aquestes reunions vagin més enllà del copet a l'esquena i adquireixin uns compromisos mínims que no s'hi pugui renunciar. És millor quedar-se a l'oposició, fiscalitzant la feina del govern, que no pas ser còmplices d'una mala gestió municipal.

El pacte postelectoral per assolir l’alcaldia

Com deia l'altre dia, la llei electoral permet que no sigui la llista més votada qui ostenti l'alcaldia d'un municipi, com també passa amb la presidència d'un govern en unes eleccions autonòmiques o generals. El pacte fa que, malgrat siguin els resultats electorals els que condueixen a l'elecció del nou alcalde o president, la capacitat de negociació entre partits i l'estira i arronsa decideixi finalment qui ostentarà el càrrec.

En les negociacions per arribar a un pacte hi ha l'habilitat dels polítics, però també hi podem observar la coherència i la mentida, depèn de què tinguem en compte. Podem veure aquells que es mantenen ferms en els seus principis, encara que això els faci perdre l'alcaldia; aquells que saben negociar i que s'emporten una part del pastís, encara que no sencer, però també aquells que canvien els principis amb l'única finalitat de quedar-se amb el càrrec, aquells que enganyen els electors perquè tot allò que han defensat i predicat durant la campanya s'ho passen pel forro.

A Arenys tot fa pensar que la llista guanyadora no obtindrà l'alcaldia, sinó que aquesta recaurà en la segona força política gràcies al pacte amb altres partits polítics, però quins? Hi seran tots? En descartaran algun més?

Des de fora i sense haver seguit les negociacions ni tenir-ne notícies, podria pensar que el pacte a quatre és difícil, si la CUP es manté ferm en no pactar amb el PSC, per la seva defensa de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Per altra banda vull pensar que el PSC s'avindria a pactar amb qui sigui amb la intenció d'estar en el govern i poder quedar-se, entre altres, la regidoria d'Esports. Segur que Muñiz té més coses a dir-hi. 

És el cas de la CUP on podrem observar què pesa més, si les ganes de ser en el nou govern municipal o la defensa de les seves línies vermelles. No els veig pactant a qualsevol preu i això, que pot suposar més obstacles per a ERC, els pot conduir a quedar fora del govern. Els votants de la CUP on els volen? a l'oposició o al govern? Pensar en aquesta resposta serà la clau del desenllaç final.

Finalment, tenint en compte la situació dels dos darrers partits, Arenys en comú, que ja ha governat amb ERC, pot acabant sent la cirereta del nou govern si la CUP hi té reticències. Ho anirem veient.

Qui són els criminals per a Vox?

Ens hem d'anar acostumant a sentir barbaritats de la boca de Vox. Fins ara només teníem a Ciutadans i darrerament el PP de Casado, però els nous que han arribat els passen la mà per la cara. Ahir llegia que Abascal s'esgarrifava pel fet que el rei hagués de rebre a criminals. I ho deia tan tranquil. Jo més aviat diria que si algú s'ha de considerar criminal, encara que només sigui per simpatia, serien aquells que enyoren el franquisme, el dictador, el criminal que executava sense judici just tothom que li feia nosa.

Sempre ho veurem així, els que més insulten no són les víctimes, sinó els botxins, els acusats de criminals són les seves víctimes i la Justícia espanyola els riu les gràcies perquè provenen de les mateixes famílies, no han fet el canvi, se'ls ha permès continuar remenant l'olla mentre ens feien creure que vivíem una transició. El procés català ha obert els ulls a molta gent. No ha estat la causa dels mals actuals, sinó el responsable d'ensenyar on som, on hem arribat i la distància que encara hem de salvar per arribar a constituir una societat realment democràtica.

L'Espanya que ens avergonyeix

Al final em faran creure que Catalunya interessa més enllà de les nostres fronteres. No sé si l'interès ens beneficia o ens perjudica, però el nom sona. Potser si torno a Rússia i dic que sóc català m'entendran millor que la primera vegada que els vaig visitar, gairebé trenta anys enrere.

He llegit a l'ARA les declaracions del president rus, a preguntes dels periodistes sobre la situació catalana. És curiós que una persona que té tants conflictes amb els pobles de l'antiga Unió Soviètica expressi opinió sobre Catalunya i Espanya, i defensi la fortalesa dels estats europeus. M'imagino que creu que aquesta és la manera de defensar una hipotètica reunificació dels estats de l'est d'Europa.

Entretant aquí estem cada dia més escandalitzats amb tot el que passa al voltant del procés, les declaracions dels fiscals i l'actitud del Tribunal Suprem. També de la decisió d'aquest sobre el trasllat de les restes del dictador, i la decisió de l'Audiència de considerar l'eutanàsia practicada fa uns mesos a Madrid, com a violència masclista. Tot plegat semblaria un acudit si no fos tan greu.

Realment el nostre país, l'Espanya post franquista, produeix vergonya aliena. No podrem sortir de casa nostra sense que ens caigui la cara de vergonya. Potser és la manera de justificar les nostres ganes de sortir-ne i esdevenir un país europeu independent.

El fracàs de Primàries, també a Arenys

Jo em pensava que després de l'estrepitós fracàs de Primàries Arenys en aquestes darreres eleccions municipals els hauria fet veure que un projecte agafat amb pinces no podia tenir èxit i que ho deixarien córrer. Llegeixo al web de Ràdio Arenys que pensen tornar-hi d'aquí a quatre anys. No ho entenc, ni gairebé no m'ho crec.

La idea de Primàries, a nivell de Catalunya, podia tenir sentit si es configurava una llista única de tots els independentistes, i els partits que se'n consideren acceptessin no presentar-se amb les seves sigles. Una vegada comprovat que això no passaria, sinó que ERC, CUP i JxCat es presentaven, el projecte Primàries ja va fracassar, i se'ls recomanava que no ho tiressin endavant. Malgrat tot ho varen fer en alguns municipis, entre ells Arenys de Mar, i el resultat ha estat decebedor.

Havent passat i suposo que havent-ho valorat, la decisió més lògica seria de tancar la barraqueta i pensar en altres històries, però no!

A Arenys de Mar amb prou feines varen trobar candidats per formar les llistes. Varen anar prorrogant el termini per presentar-se voluntaris al projecte, i amb molta insistència per part dels quatre promotors varen configurar la llista. El resultat va ser llastimós, ja que va ser la llista menys votada, amb 261 vots, el 3,40% dels vots vàlids. 

No s'hi val a dir que no es varen explicar bé. Molts els hi dèiem que ho deixessin córrer, però no en varen fer cas. Ara diuen que continuaran treballant... Quatre anys són molts anys per treballar sense un projecte clar. Passaran moltes coses i potser sí que l'any 2023 hi haurà una sola llista independentista, o potser ja ho serem d'independents, o... Qui ho sap! Ara el que interessa és que el dia 15 es constitueixi el nou Consistori, amb l'alcalde o alcaldessa que aconsegueixi més vots i que es posin a treballar, que a Arenys hi ha molta feina a fer!

Què podem fer perquè convoqui les eleccions?

Tot i que no he seguit gaire el procés judicial, sí que m'han arribat inputs com per poder-ne parlar un moment, sobretot ara que s'està acabant. Avui els fiscals s'hi han lluït i en aquests moments és el torn de l'advocada de l'Estat i l'acusació particular, que m'imagino que aniran del mateix pal.

Algú creia que vist tot el que s'ha vist i l'opinió que ha vingut de fora, els fiscals espanyols haurien fet un gir, o si més no s'haurien moderat una miqueta? Santa innocència! Això és Espanya i està plena de quixots. Què els han de venir a ensenyar els forasters!

És una llàstima, ara que es compleix l'any, que l'haguem perdut miserablement. I el pitjor no és per nosaltres mateixos, que també, si no sobretot pels nostres presos polítics i exiliats. Estan patint i continuaran patint, però a fora és penós. Tenim un no govern que està malmetent els dies, deixant en entredit la seva capacitat per governar. Els de dintre (la presó) ho saben i no sé com ho passen. No hi poden fer res? Veient que els seus substituts no aixequen el vol, no els poden ajudar a moure's?

Avui m'ha semblat sentir que el nostre president comentava que no avançaria les eleccions, i jo em pregunto: Què li hem fet que ens ho pagui d'aquesta manera? No podria convocar-les i sortir de vacances un quant temps? No tenim millors polítics per recuperar el govern que fa un any que fa aigües?

Tot això mentre a Arenys es va preparant el pacte de govern per als propers anys. Hi seran tots 17? En seran 11? Ho deixaran en 9?

Per a un pacte d'esquerres a la vila

Seguint les declaracions dels diferents partits polítics, avui dilluns hauríem de comentar la voluntat de la CUP, que passa per formar govern amb ERC i Arenys en comú, i les paraules de l'alcaldessa en funcions, de preferir aquest pacte a l'oferiment de Junts per Arenys que comentàvem l'altre dia. Annabel Moreno el titlla d'estratègia política i no se l'acaba de creure.

Pactar vol dir renunciar. Si hi hagués plena coincidència entre dues forces polítiques es presentarien juntes a les eleccions. Si no ho fan és bàsicament perquè hi ha diferències, i entre la CUP i ERC en trobaríem, probablement no tantes, però, com entre ERC i Junts per Arenys. 

A l'hora de pactar també és bo tenir en compte els votants. La CUP ha vingut dient durant tota la campanya, que aquesta vegada volia entrar al govern. Pactar amb ERC no entra en contradicció amb les seves proclames, cosa que no podríem dir de Junts per Arenys, amb els líders antagònics fins a l'extrem d'anar als Jutjats.

Pactar a canvi de què? He parlat de renúncia, però no es pot renunciar així com així, ja que sempre hi ha d'haver uns límits, per no entrar en contradicció amb els principis que el partit polític defensa. L'equilibri d'un pacte és complicat, sobretot quan hi ha un desequilibri important en els resultats. La CUP fa bé de buscar el pacte i poder aportar contingut al govern de la vila, però no pot pactar a qualsevol preu. No pot esdevenir unes simples crosses d'ERC, quan aquests pràcticament no els necessiten. Tenim bons exemples de municipis amb pactes de CUP i ERC, i a casa nostra s'afegeix Arenys en Comú, amb un bon líder i regidor en potència. Molts celebraríem aquest pacte, que no és garant de tranquil·litat. En quatre anys poden passar moltes coses i aquí hi entra la personalitat de qui té l'última paraula. 

L'alternativa de govern era la CUP

Si es confirma que Junts per Arenys donen l'alcaldia a ERC, tot i haver estat el partit polític més votat a la vila, podrem afirmar clarament que l'alternativa de govern era la CUP. Una altra manera de fer política, amb un equip de persones ben preparades i amb il·lusió, virtuts que hem trobat a faltar durant aquests darrers quatre anys.

Si bé Junts per Arenys ho tenia molt malament per formar govern, havent-se estancat i no comptar amb clars col·laboradors, la seva renúncia a lluitar per l'alcaldia deixa amb la boca oberta i moltes persones indignades que havien dipositat la seva confiança i el seu vot. A partir d'ara Estanis Fors deixa de ser una garantia de govern per passar a ser un col·laborador, ja sigui formant part del govern, o el que sembla més factible, en una oposició sense arguments.

Tot el discurs polític de durant la campanya se'n va en orris, i claudica davant l'empenta d'ERC, una empenta fruit del moment dolç que viu el partit més que no pas els mèrits del govern dels tres darrers anys, amb enfrontaments a dins i fora de l'Ajuntament.

Com deia al començament, si es confirma que Estanis Fors llança la tovallola, hi haurà molts votants seus defraudats, que no s'empiparan tant amb els resultats obtinguts, sinó amb la decisió de donar l'alcaldia d'una manera tan fàcil com sembla ser que pot passar.

Una vegada més haurem de confiar amb la feina de la CUP, des de l'oposició, conscients, però, que la seva influència serà nul·la si el conformisme de Junts per Arenys és tal com ens presenta el seu líder i exalcalde Estanis Fors.

Trobada amb entitats ben diverses

Aquest matí, a Mataró, hem viscut una bona iniciativa compartida amb un grup de persones representants de les moltes entitats que treballen a la ciutat en el teixit associatiu. Hem parlat de les nostres experiències, de les necessitats, de les bones pràctiques, de com millorar les nostres entitats i en definitiva la ciutat.

L'experiència d'aquest matí l'hem valorat molt positiva i tot fa pensar que no serà la darrera vegada que la posem en pràctica. Ara caldrà donar-la a conèixer a més entitats perquè la puguem compartir i se'n puguin beneficiar. 

Com podem ajudar les entitats segons les nostres possibilitats? Podem compartir recursos i experiències perquè se n'aprofitin més persones. És una manera de millorar el món associatiu, simplement compartint allò que fem, i escollir les millors experiències i els millors resultats.

Demà, un territori de la ciutat gaudirà d'una trobada gastronòmica i intercultural. Em refereixo al barri de Cerdanyola de la ciutat de Mataró. Podrem conèixer menjars típics d'altres cultures que comparteixen el nostre dia a dia, a la ciutat que ha acollit a tanta gent, i també la cultura d'aquests pobles, des la Xina fins a qualsevol altra part de l'Estat espanyol. Compartir i gaudir de la comunicació entre tots nosaltres i ampliar el nostre cercle d'amistats i coneguts. Quant més ampliem el cercle, més satisfactòria serà la nostra existència.