dilluns, 3 de juny de 2019

Per a un pacte d'esquerres a la vila

Seguint les declaracions dels diferents partits polítics, avui dilluns hauríem de comentar la voluntat de la CUP, que passa per formar govern amb ERC i Arenys en comú, i les paraules de l'alcaldessa en funcions, de preferir aquest pacte a l'oferiment de Junts per Arenys que comentàvem l'altre dia. Annabel Moreno el titlla d'estratègia política i no se l'acaba de creure.
Pactar vol dir renunciar. Si hi hagués plena coincidència entre dues forces polítiques es presentarien juntes a les eleccions. Si no ho fan és bàsicament perquè hi ha diferències, i entre la CUP i ERC en trobaríem, probablement no tantes, però, com entre ERC i Junts per Arenys
A l'hora de pactar també és bo tenir en compte els votants. La CUP ha vingut dient durant tota la campanya, que aquesta vegada volia entrar al govern. Pactar amb ERC no entra en contradicció amb les seves proclames, cosa que no podríem dir de Junts per Arenys, amb els líders antagònics fins a l'extrem d'anar als Jutjats.
Pactar a canvi de què? He parlat de renúncia, però no es pot renunciar així com així, ja que sempre hi ha d'haver uns límits, per no entrar en contradicció amb els principis que el partit polític defensa. L'equilibri d'un pacte és complicat, sobretot quan hi ha un desequilibri important en els resultats. La CUP fa bé de buscar el pacte i poder aportar contingut al govern de la vila, però no pot pactar a qualsevol preu. No pot esdevenir unes simples crosses d'ERC, quan aquests pràcticament no els necessiten. Tenim bons exemples de municipis amb pactes de CUP i ERC, i a casa nostra s'afegeix Arenys en Comú, amb un bon líder i regidor en potència. Molts celebraríem aquest pacte, que no és garant de tranquil·litat. En quatre anys poden passar moltes coses i aquí hi entra la personalitat de qui té l'última paraula.