Arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre "la manada" arribo a la conclusió que la decisió dels tribunals de justícia estan molt intoxicats i les seves decisions són molt influenciades. Deixant de banda que molts esperàvem més càstig per una acció deplorable i que no s'hauria de produir mai més, pots arribar a pensar que si el Tribunal Suprem ha augmentat el càstig ha estat per la pressió popular.
No sé si això és bo o no, perquè l'entorn és molt vulnerable i influenciable. Posant per exemple el cas del Procés català, l'opinió de bona part d'Espanya és que els presos i exiliats es mereixen un càstig exemplar perquè els fets són indefensables. Si l'entorn que influís el Tribunal Suprem fos el català, l'opinió dels seus jutges no seria el mateix, però estaríem parlant de l'entorn proper als fets i amb més possibilitats de tenir una opinió al respecte amb més detalls i referències.
Ja sé que és impossible pensar que els jutges són unes persones que no tenen cap influència de la vida on es troben immersos. Fins i tot pensant que tenen bones intencions i que miren de ser el màxim d'objectius, no hi ha cap dubte que la seva vida no es troba aïllada del que passa al costat de casa seva. L'esforç és gran, però s'ha d'entendre que el fan.
Aquesta reflexió em porta a pensar que, comptant que tothom viu i actua amb plena consciència i ànims de fer el bé, l'acció de jutjar sempre serà subjectiva, poc o molt, i això n'hem de ser conscients tots, els jutjats i els jutges, i a partir d'aquí ser capaços de rectificar quan ens haguem pogut confondre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada