Mentre repassem els noms a les diferents candidatures electorals, aquest cap de setmana ha tingut com a notícia destacada la mort sobtada del Fiscal General de l'Estat, el senyor José Manuel Maza, el fiscal que volia empresonar el president Puigdemont.
La mort d'una persona no pot ser mai motiu de burla, i per més que haguem criticat la seva manera d'obrar, hem de ser capaços de diferenciar l'ofici, de la persona, i en aquest cas el fiscal de l'Estat i la seva família es mereixen tot el respecte i ningú té dret a fer cap tipus de comentari despectiu. Una altra cosa és si considerem que va fer bé la seva feina o no, i a partir d'aquí fer la crítica que considerem oportuna. És cert que la seva tasca i formació ha estat reconeguda per la majoria dels professionals del dret.
Se l'ha acusat de partidista, però aquesta era la seva feina, qui no ho pot ser és un jutge. Esclar que podem pensar que es va obsessionar contra Catalunya i les seves institucions i sembla ser que no tot el que va fer és correcte. Ni els motius de les querelles ni la competència de l'Audiència Nacional serien decisions encertades, però ja se sap que qui ostenta el poder se salta tots els límits sense problemes. Si això ho fa la part contrària, llavors els cau tot el pes de la Llei.
He vist que algun ministre, per twitter, amenaçava qui es burlés de la seva mort per les xarxes socials. Crec que no calia perquè és de sentit comú i de gent civilitzada i no hauria de passar ni en aquest cas ni en tots els altres que hem pogut llegir més d'una vegada a les xarxes i que no s'han pres mesures. El problema del nostre país és que no s'actua de la mateixa manera en tots els casos. La llei no s'aplica de la mateixa manera i la repressió de l'Estat no és la mateixa si es tracta d'un independentista passiu que d'un ultranacionalista espanyol que agredeix, i això els treu credibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada