L'estratègia d'Iceta per a aquestes eleccions al Parlament català es centra en proclamar l'absurditat de la declaració unilateral d'independència i desmarcar-se de les posicions del PP i C's. És per això que rep la crítica dels dos unionistes que el necessiten per sumar i aspirar a fer fora els independentistes del govern, però també la rep des de dins, en la persona d'Alfonso Guerra. Una persona que no es desenganxa ni amb aigua calenta!
Iceta necessita recuperar el vot de l'Àrea metropolitana, que se'n va anar a C's, ja que a la resta del territori l'ha ben perdut i difícilment el recuperarà. Ha de batallar en contra de posicionaments totalment regressius i recentralitzadors de C's, que d'entrada no li ha de resultat difícil d'argumentar, però havent perdut molta credibilitat i sabent que l'endemà de les eleccions potser hi haurà d'acabar pactant, malgrat afirmi que no col·locarà Arrimadas a la presidència de la Generalitat.
Iceta, doncs, ho té complicat perquè ja no es tracta de combatre els adversaris polítics, els candidats a anar junts, sinó que té l'enemic a dins. El vell posicionament del PSOE, de les velles patums socialistes, però també del corrent andalús que tanta força té. La volubilitat de Pedro Sánchez no li permet agafar-s'hi segur, i haurà d'anar amb peus de plom, per xerrar molt i no dir res. Per ballar molt en els seus mítings, per fer oblidar el discurs, que no pot ensenyar amb totes les seves paraules. Es tracta d'obrir boca sense emetre so. Això no és fàcil quan té tants espies dins el partit per coaccionar la seva actitud i arrastrar-lo cap a posicionaments que el PSC no hauria cregut mai que pogués arribar a defensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada