diumenge, 4 de gener de 2015

Senyor Enric Millo, no ens vulgui enganyar

Que el senyor Enric Millo animi a crear una plataforma o "mesa social transversal" de debat, diàleg i reflexió té molta gràcia. Precisament això que vol impulsar és el que no ha sabut fer mai el Partit Popular, ni el català ni l'espanyol. Si el senyor Millo ho vol, jo m'hi apunto, però que sigui diàleg i no monòleg, perquè el PP confon els termes. I també que es pugui parlar de tot, perquè el PP veta els temes que no li agraden. El que ells han vingut practicant fins ara no és diàleg ni debat, sinó enganyar la gent.
Trobo molt bé que al PP li preocupi el debat independentista, la posició de CIU, o concretament la del president Mas, i la d'ERC, i que miri de contrarestar-ho, sobretot tenint en compte que les enquestes cada vegada els donen uns percentatges més baixos de resultats electorals. Que el PP vulgui pactar amb Ciutadans i si fos el cas amb UPyD, ho trobo lògic, perquè són els seus rivals directes. No ho són el PSC ni les altres formacions, encara que no siguin sobiranistes, com ICV o Podemos.
El problema del senyor Millo i en general de tot el PP català és que ja no enganyen ningú més. Ja han arribat al límit. No són alternativa de res, perquè ni tan sols el PP espanyol els dóna suport. Es val d'ells per anar sumant, però no els concedeix cap gràcia. Aquí rau el gran drama de Sánchez-Camacho i el mateix Millo.
A mi també m'agradaria anar a fons en altres temes que no només la independència. Ara sembla que Joan Herrera ha vist el diable, diguem-ne Podemos, i s'hi vol aliar. Jo penso que ha fet tard i ja no pot dissimular la seva incapacitat fins ara de plantejar un programa trencador i d'esquerres, ni tan sols quan va governar amb el tripartit. És per això que sentint a parlar Podemos, ja sigui per la seva mala consciència o la por de perdre bou i esquelles, es vol apuntar a la revolució.
No sé si Podemos s'hi agafarà o dubtarà, com ho a fet fins ara la CUP, d'abraçar-se a un partit que quan ha tingut l'oportunitat no ha sabut actuar. No ha posat en pràctica el seu discurs d'esquerra i progressista. La gràcia de Podemos és l'oportunisme de vendre la ruptura amb tot el que s'ha fet fins ara. Quant més temps tingui per explicar-se, més difícil li serà sorprendre la ciutadania. Els moviments com Podemos tenen èxit si es presenten de cop, sense donar temps a que la gent reflexioni, sense que coneguem a fons els seus líders ni tampoc gaire quines són les seves intencions, de manera concreta, pràctica.
El senyor Millo només té el recurs de sortir a la premsa i vendre fum. El seu partit governa a Espanya i ha estat incapaç de dialogar amb ningú. Ha utilitzat la majoria absoluta per imposar tot el que li ha vingut bé. Això mateix faria el senyor Millo si en tingués cap possibilitat, però ell sap molt millor que nosaltres, que això no passarà mai. Que reflexioni el senyor Millo sobre com ha actuat el PP de Rajoy, i ens expliqui què hi té a veure amb l'aparició de Podemos. Ha estat una casualitat? Sisplau senyor Millo, que se li veu el llautó.