dilluns, 19 de gener de 2015

Les matemàtiques de la senyora Sánchez-Camacho

La dirigent del Partit Popular català demana al PSC de governar junts després de les eleccions previstes el 27 de setembre. La veritat és que em resulta molt estranya la notícia, doncs, entenc que la senyora Sánchez-Camacho sap comptar i no sé d'on li surten els números per poder pretendre governar. No cal dir que el primer obstacle serà que el PSC no en voldrà saber res.
M'agradaria imaginar-me què li passa pel cap a una líder d'un partit com el PP català, que té els seus socis espanyols amb majoria absoluta i en canvi el màxim que pot aspirar a casa nostra és tenir una vintena de diputats i trobar dificultats per associar-se amb ningú més. De moral no n'hi falta, però li sobra tanta supèrbia i menyspreu cap als que no pensen com ells.
De fet, en política ja acostuma a passar. Ahir, sentint parlar Pedro Sánchez, m'avergonyia i no em podia creure que pensés allò que deia. Es tracta de criticar tots els altres partits, perquè el propi és l'únic que és bo, honest i pencaire. Els altres, tots els altres, menteixen. Pedro Sánchez va deixar molt clar que Mas i Junqueras ens mentien i, per tant, l'opció bona és Iceta. Perquè... Iceta no s'havia de presentar, però... és curiós, oi? Sembla que li ha agradat, que hi ha agafat afició.
Però podríem anar seguint amb els altres líders i hi trobaríem el denominador comú: la millor defensa és un bon atac. Es tracta de no parlar gaire d'un mateix, del propi partit, i treure els draps bruts als altres, a veure si els agafem mania i ens quedem amb ells.