dilluns, 16 de juny del 2014

L'alcalde recrimina la CUP que escolti els veïns

Primer de tot cal que tinguem present que ni governar ni estar a l'oposició municipal no és fàcil. Ni tampoc és agraït. Si algú vol viure tranquil en el món de la política, que no es presenti en unes llistes municipals, sinó que intenti presentar-se per al Parlament, si és que pot. L'administració local és apassionant, si t'agrada l'acció i no busques medalles. És una experiència que animaria a viure, pel compromís que assumeixes per al teu poble.
Dit això, toca parlar del cap de setmana i concretament de dues notícies que he llegit al web de Ràdio Arenys. Em refereixo a les declaracions de l'alcalde Fors, en relació a les obres del rial del Bareu, i a l'assemblea de la CUP.
Estanis Fors diu que parlarà amb els veïns quan estigui tot llest. Aquest govern té un tracte molt especial amb els veïns. Fa promeses que no compleix (escoltar l'opinió dels veïns del rial de Sa Clavella) o bé explica els projectes quan els veïns estan farts de protestar i reclamar informació, i s'emprenya quan un grup de l'oposició els escolta (tema Bareu).
Quant a l'assemblea de la CUP, em va saber greu no haver-hi pogut anar. És de lloar l'esforç de parlar amb els veïns quan no és època electoral, però l'experiència tampoc ha estat prou reeixida. La participació tothom se la posa a la boca, però no tothom se la creu. Ho dic per experiència. No és fàcil i cal lluitar-hi i no llançar la tovallola massa aviat. 
La CUP va prometre el regidor de barri. Una idea que semblava interessant. No va tenir complicitat dels altres grups municipals. Alguns partits deien que ja estaven en contacte amb els veïns, però una cosa no treu l'altra. Tant de bo que s'escoltés més els veïns. A tots els veïns i no només els més propers. Al final... res de res. Després de l'estiu tot canviarà. Serà el darrer curs abans de les properes eleccions municipals. Llavors sí que interessa parlar amb els veïns, no tant per escoltar-los, com per demanar-los el vot.
Encara recordo la darrera campanya electoral del 2011. Vaig poder veure partits polítics que es reunien amb entitats i grups de veïns a qui havien ignorat i fins i tot criticat cruelment, durant tot un mandat, però llavors calia fer-se el simpàtic per obtenir vots. Arenys ha perdut quatre anys i molt em temo que el que vingui serà més del mateix.