dijous, 29 de setembre del 2011

President, rectificar és de savi, però no cal abusar

Un dels grans reptes del govern d'un país o un ajuntament, és el prendre decisions. No és fàcil, però això s'ha de saber abans d'entrar en política. Decidir significa escollir i per tant descartar opcions, amb el risc d'equivocar-te. És important, doncs, estar molt segur del que decideixes, però no es pot ser un cagadubtes ni allargar en el temps la decisió.
L'experiència política que estem vivint des de fa molt temps, es caracteritza per la lleugeresa amb què es prenen decisions que poc temps després es capgiren. No és difícil trobar exemples. Zapatero ha instaurat ajudes econòmiques que després ha anul·lat, o bé ha eliminat impostos que després ha restaurat.
El darrer exemple és la privatització de Loteries de l'Estat. Després de contractar un paquet publicitari i d'haver calculat no sé quants milions d'ingressos, el govern s'ha adonat que el temps no està per experiments i ha decidit no sortir a la borsa. O sigui que en lloc de treure'n benefici, de moment ha augmentat el dèficit. I jo em pregunto: era tan difícil veure que no era el millor moment de privatitzar-ho? Qui assessora el govern espanyol?
El que em preocupa de tot això és que sembla ser que s'encomana. No es tracta d'una exclusiva de Madrid, sinó que a Barcelona, la Generalitat també està fent el mateix. Dimarts espantava tothom dient que ajornava dos mesos el pagament a residències i entitats del Tercer sector, i avui ha canviat d'idea. Ha calgut que tothom s'esvarés davant d'una presa de decisió tan delicada i a darrera hora? No hi ha ningú que pensi en les conseqüències de les decisions, abans de posar-les en pràctica?
No anem bé. No es pot frivolitzar d'aquesta manera, i no és la primera vegada. Se'n recorden del PIRMI?
Amb tota la humilitat possible, demanaria al govern de l'Estat i també a la Generalitat que, malgrat entengui les dificultats de governar amb el panorama econòmic actual, no prenguin decisions a la lleugera, sobretot aquelles que afecten al teixit social més sensible, amb més dificultats per sobreviure.