dijous, 29 de juliol del 2010

Maria Canals

Ahir va morir Maria Canals, pianista que va instituir el concurs anual de piano, de Barcelona, que s’ha fet cèlebre al llarg dels anys. Maria Canals venia per Arenys de Mar on hi tenia dues grans amigues, les germanes Quintana.
Vaig tenir la sort de parlar-hi una vegada quan, en representació de l’Escola de Música vàrem anar a parlar amb ella. Ens hauria agradat poder fer alguna cosa al voltant de la música, però els nostres recursos eren molt escassos.
La recordo com tota una senyora, delicada, d’agradable conversa i enamorada de la música. Com anècdota em queda el record que tenia por a que li entressin a casa i per això disposava d’un bon pany a la porta.
Hauria estat bé poder instituir un curs d’estiu sota el seu mestratge, però ens va sembla molt complicat, quan amb prou feines podíem mantenir una escola de música que, sortosament, ha esdevingut un èxit a la vila.
Maria Canals és una d’aquelles persones que sense adonar-nos esdevé un referent cultural del nostre país. Aquelles persones que deixen petjada sense necessitat de cap excentricitat, sinó amb l’exemple de vida de treball constant, i l’encert i també sort de dedicar el seu temps en allò que un s’estima.
Avui el meu post recorda una figura de la música pianística del nostre país, en el vessant interpretatiu, però sobretot pedagògic, que ha abocat esforços per al naixement dels nostres músics i intèrprets. Una persona que ha viscut 96 anys i que ha passat per la vila d’Arenys.