dissabte, 24 de juliol del 2010

L’Aeroport com a mostra

Ja hi som tots! Avui ha arribat la Clara del seu stage de dansa a Londres. S'ha de felicitar la Mercè Freixas per tot com ha anat, pel seu treball i esforç, i pel record que en tindran totes les nenes que formaven part del grup d'alumnes de l'escola de dansa Sinera.
Ens fixàvem amb la Terminal 1 i realment avui dia els aeroports són una estructura complexa que aconsegueix una gestió còmode i àgil. No té res a veure amb el que teníem a l'actual Terminal 2, però són altres temps. Ens falta només poder participar en la seva gestió, un fet que no acaba de convèncer al govern espanyol. No tenen cap voluntat de posar en pràctica un model de gestió federal, amb predomini del treball de proximitat.
Des d'una posició lògica, de sentit comú, quin problema hi ha que la gestió d'un aeroport la porti a terme el govern més proper, amb la participació dels principals usuaris? L'única explicació és que es treballa i pensa en clau centralista, de poder i no pas per principis economicistes i evidents.
Amb un pensament com aquest, que comporta recels i enveges, difícilment es pot pensar en una administració federal, i encara menys si entenem que aquesta no ha de ser mimètica. Això no vol dir que cregui que no cal anar lluitant per aconseguir-ho, però hem de canviar d'estratègia. De fet és el que reclamo des de fa temps, i el cas del transport aeri és una columna important que pot servir per convèncer més persones de la bondat d'una gestió pròpia, no pas per ser més xulos que els altres, ni més identitaris, sinó per ser més eficients.
Un partit socialista fort a Catalunya ha de poder convèncer el seu aliat a Madrid. No és fàcil i la història no ens dóna massa la raó, però no per això hem de llançar la tovallola. El que sí és evident que amb un govern del PP a Madrid, no hi hauria res a fer. No cal anar tan lluny, sinó que en tenim prou escoltant el discurs del Partit Popular català.
Juguem des de dins o des de fora? Si ho fem des de fora no tindrem servituds, però ens faltarà oportunitats. Si ho intentem des de dins, caldrà afrontar moltes contradiccions, però és més fàcil trobar les oportunitats. Però no si val a enganyar-nos ni a claudicar a la més petita. Si ho volem fer, ens hi hem de fer.