Si volem estar al dia en l'actualitat política hem de continuar divagant sobre les possibles respostes a la gran pregunta: I després del TC què? Cada partit s'ha posicionat d'acord amb els seus interessos, malauradament acostumen a ser electorals, i el gran dilema és veure les diferències entre l'anàlisi que es fa des de Catalunya i el que es fa des d'Espanya.
És evident que on hi ha més dubtes i contradiccions és en el PSOE-PSC que acostuma a fer dos discursos diferents en funció del seu àmbit d'actuació i que no s'acaba d'entendre. Els altres partits, però no són pas clarividents, si exceptuem el Partit Popular que tant si ho mireu des de Catalunya com de la resta d'Espanya el discurs és sempre contrari a qualsevol aspiració d'autogovern de Catalunya.
CIU també utilitza un doble llenguatge. Ho fa ara, però ho ha fet sempre. El cap visible que és Duran i Lleida, sempre ha jugat a ajudar el PSOE a Madrid a canvi d'un reconeixement a Catalunya. No sempre li ha sortit bé, sinó que més aviat jo diria que n'ha sortit escaldat. El doble joc amb PSOE i PP tampoc li està fent sortir bé la jugada, sobretot ara que el PP s'ha manifestat tan clarament contra els nostres interessos.
ERC té el problema de voler utilitzar discursos d'oposició estant al govern. Els seus dirigents són conscients de la dificultat d'agrupar els dos sentiments i tenen feina per explicar-ho a les seves bases. És per això que tot sovint tenen escissions i es creen nous partits o moviments amb consignes més independentistes, però que no tenen lloc dins el sistema polític actual.
Desembolicar l'embolic no és fàcil, i titllar d'encertats i equivocats els diferents partits polítics tampoc ho és, ja que a tots els partits hi ha diferents sensibilitats i resulta difícil trobar aquella que els defineix d'una manera estable. D'aquí que un tripartit sigui tan difícil de mantenir a primera línia i amb coherència, perquè malgrat els pactes signats, les persones canvien i la seva manera de veure la política també, ja que no estem parlant d'un objecte mort, sinó d'una activitat vital com és la política.
Dia rere dia s'anirà definint el nostre futur i el paper que faran els diferents partits polítics, i més concretament els seus líders. Des de la ciutadania tenim molta feina i responsabilitat. Havent-los votat no se'ns ha acabat la feina, sinó que els hem d'acompanyar i exigir seriositat en la seva presa de decisions i, sobretot, coherència amb els seus principis i el seu programa electoral. Hem d'ajudar a sumar i això ho podem fer amb la gent del nostre entorn, al treball, família, lleure... hem de ser capaços de fer entendre que sumant aconseguirem més èxit que barallant-nos. Volem millorar el nostre autogovern? doncs defensem la nostra unitat en front del nacionalisme espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada