dimecres, 14 de juliol del 2010

Debat o més sobre el mateix

No he pogut seguir el debat sobre l'estat de la nació, sinó tan sols he escoltat el resum periodístic de TV3 al final de la jornada. Demà continua. El paper de cadascú estava decidit i tots han seguit el guió amb fidelitat. Rajoy repeteix, amb altres paraules, el famós "vayase señor González", reclamant la convocatòria d'eleccions anticipades. Zapatero ha continuat amb la seva tàctica de parlar molt i no dir res, mantenint un doble discurs depenent de qui l'escolta. Duran ha fet l'ofès i ha dit clarament que no donarà més suport a Zapatero. Ridao s'ha posicionat en la via independentista i ICV demana modificar la Constitució.
No és estrany que cada dia hi hagi més desafecció política i tot plegat encara podrà ser pitjor en funció de com acabin els contactes entre els partits catalans, per donar una resposta política a la sentència del Tribunal Constitucional, després de la manifestació civicosocial de dissabte.
El paper de Montilla i del PSC en general, no és fàcil. Porta una llosa molt pesant que no pot despendre's-en fàcilment, per no dir senzillament que no ho pot fer. Ha jugat fort defensant els drets dels catalans, però no pot oblidar que va de la mà de Zapatero i tot el PSOE, el d'Andalusia, el de Múrcia i el d'Extremadura. Si vol jugar el partit ha de seguir les regles, i si no li agraden les ha d'intentar canviar, però necessita els altres, els que no tenen cap interès en canviar res. Deixar el partit a mitges no és possible, només ho pot pensar un irresponsable. El que cal és molta convicció que es té la suficient força per canviar les normes, per convèncer que tots hi sortiran guanyant. Des de dins és difícil, però des de fora impossible. La proximitat de les eleccions autonòmiques els pot fer mala jugades. Molta pressió i por a tirar per terra tot el treball realitzat, mal venut, però fet. Dissabte potser no haurà estat un punt d'inflexió, però segur que com a mínim haurà servit per engrescar alguns dubtosos, i als líders polítics una mostra de la força que té la societat civil i un recordatori que no poden actuar-hi d'esquena. Seguirem els moviments de prop.