Tot i el risc que quan surti publicat aquest escric, la situació hagi variat (sobretot perquè al moment que llegireu l’article, està previst que ja s’hagi iniciat el procés d’admetre a tràmit la discussió de l’Estatut de Catalunya, al Parlament espanyol), no puc deixar de parlar dels atacs irresponsables a la nostra societat només per treure’n un benefici personal o de grup. Em refereixo a la campanya orquestrada pel Partit Popular a Espanya i consentida i avalada pel Partit Popular Català. Una campanya que només pretén desgastar el poder vigent encara que sigui a canvi de fracturar l’Estat i crear més antipatia cap als catalans.
Al marge de les valoracions que es puguin fer sobre el text aprovat inicialment al Parlament català; a l’encert dels acords presos per àmplia majoria; a l’encert o mà esquerra dels nostres polítics en les seves declaracions, el que no és acceptable és la reacció folla del PP que només s’explica però no justifica, per la seva frustrada derrota electoral i les ganes de recuperar el govern espanyol, trepitjant a qui faci falta, de manera demagògica i populista, crispant els ànims i fent brollar la irracionalitat més absoluta. Però el més trist de tot això és que hi ha uns quants catalans, representats pel Partit Popular del senyor Piqué, que hi estan d’acord.
Si anem buscant complicitats en trobarem més. Els partits polítics també són presents als ajuntaments i encara que la seva primera missió és la de gestionar el municipi, no es poden deslligar del seu vincle polític del partit al qual formen part. I el PP és a Arenys, i està representat per la regidora Rosa Zaragoza, que no solament forma part del Ple Municipal sinó que és membre del govern pel pacte signat amb CIU.
I encara trobarem més complicitats. Si el PP figura al govern municipal és perquè la coalició guanyadora en les darreres eleccions, CIU, va pactar formar govern i l’ha continuat mantenint fins ara. És per això, que als ulls dels arenyencs, existeix una complicitat entre CIU i PP, dos partits que han votat de diferent manera el projecte de nou Estatut, i que a més, un d’ells, s’ha dedicat i pensa continuar fent-ho, a escalfar els ànims contra els interessos i les persones de Catalunya, siguin o no nascuts al país, vinguin o no d’altres zones d’Espanya.
Ja sé que qui vulgui justificar el pacte d’Arenys trobarà molts arguments. Un d’aquests serà que són a l’Ajuntament per treballar per Arenys, i no els nego part de la raó. Però m’han de permetre que els digui que les formes són també importants i massa sovint això s’oblida. No dic que la gent hagi d’agafar mania a la regidora arenyenca del PP, per actituds que molt probablement ella no mantindria, però qui s’aixopluga sota el paraigües d’un partit polític ha d’acceptar que les accions d’aquest l’esquitxin.
Sempre m’he manifestat molt lluny dels partits polítics, precisament pel principi de l’obediència total al partit i he preferit tenir una visió i activitat al marge, per aconseguir eliminar traves que no em permetin opinar i expressar els meus propis judicis. Entenc doncs les dificultats que pateixen molts militants polítics, sobretot davant de declaracions i accions com les que ens està brindant el partit del senyor Rajoy.
Crec que si bé la regidora del PP, que em consta que és molt treballadora, no és culpable directa de la situació que està creant el seu partit arreu d’Espanya, políticament sí que n’és partícip i per tant CIU hauria de ser coherent amb els seus principis, els seus votants i el seu país, i desfer aquest pacte que el manté lligat a un partit que demostra poca estima vers la voluntat de la gran majoria del nostre país. Ara, que ja no compta amb la majoria absoluta per governar però que ho pot continuar fent en minoria, pactant punts concrets amb els partits de l’oposició, no li seria cap trauma estratègic i donaria una imatge més evident de la seva catalanitat i treball per al país, que els seus dos partits i federació han demostrat des del primer dia d’existència.
A vegades els polítics es queixen que la ciutadania és molt crítica vers ells i que és poc solidària amb la seva feina de servei al país o municipi. És cert que hi ha professions o ocupacions que sempre s’emporten les bufetades, però cal adonar-se que en política tot queda justificat, sempre hi ha raons o excuses per defensar una posició o una altra. La culpa mai és pròpia sinó de l’adversari. Estic convençut que si els que es dediquen a la política fossin més autocrítics i reconeguessin els seus errors, els conciutadans entendrien millor el seu treball, les seves dificultats per dur a terme el seu projecte i les seves promeses electorals. Quan una persona o un col·lectiu té excusa per a tot, només et vénen ganes de passar d’ells o, si això no és possible, et dediques a criticar la seva prepotència i poca transparència.
Al marge de les valoracions que es puguin fer sobre el text aprovat inicialment al Parlament català; a l’encert dels acords presos per àmplia majoria; a l’encert o mà esquerra dels nostres polítics en les seves declaracions, el que no és acceptable és la reacció folla del PP que només s’explica però no justifica, per la seva frustrada derrota electoral i les ganes de recuperar el govern espanyol, trepitjant a qui faci falta, de manera demagògica i populista, crispant els ànims i fent brollar la irracionalitat més absoluta. Però el més trist de tot això és que hi ha uns quants catalans, representats pel Partit Popular del senyor Piqué, que hi estan d’acord.
Si anem buscant complicitats en trobarem més. Els partits polítics també són presents als ajuntaments i encara que la seva primera missió és la de gestionar el municipi, no es poden deslligar del seu vincle polític del partit al qual formen part. I el PP és a Arenys, i està representat per la regidora Rosa Zaragoza, que no solament forma part del Ple Municipal sinó que és membre del govern pel pacte signat amb CIU.
I encara trobarem més complicitats. Si el PP figura al govern municipal és perquè la coalició guanyadora en les darreres eleccions, CIU, va pactar formar govern i l’ha continuat mantenint fins ara. És per això, que als ulls dels arenyencs, existeix una complicitat entre CIU i PP, dos partits que han votat de diferent manera el projecte de nou Estatut, i que a més, un d’ells, s’ha dedicat i pensa continuar fent-ho, a escalfar els ànims contra els interessos i les persones de Catalunya, siguin o no nascuts al país, vinguin o no d’altres zones d’Espanya.
Ja sé que qui vulgui justificar el pacte d’Arenys trobarà molts arguments. Un d’aquests serà que són a l’Ajuntament per treballar per Arenys, i no els nego part de la raó. Però m’han de permetre que els digui que les formes són també importants i massa sovint això s’oblida. No dic que la gent hagi d’agafar mania a la regidora arenyenca del PP, per actituds que molt probablement ella no mantindria, però qui s’aixopluga sota el paraigües d’un partit polític ha d’acceptar que les accions d’aquest l’esquitxin.
Sempre m’he manifestat molt lluny dels partits polítics, precisament pel principi de l’obediència total al partit i he preferit tenir una visió i activitat al marge, per aconseguir eliminar traves que no em permetin opinar i expressar els meus propis judicis. Entenc doncs les dificultats que pateixen molts militants polítics, sobretot davant de declaracions i accions com les que ens està brindant el partit del senyor Rajoy.
Crec que si bé la regidora del PP, que em consta que és molt treballadora, no és culpable directa de la situació que està creant el seu partit arreu d’Espanya, políticament sí que n’és partícip i per tant CIU hauria de ser coherent amb els seus principis, els seus votants i el seu país, i desfer aquest pacte que el manté lligat a un partit que demostra poca estima vers la voluntat de la gran majoria del nostre país. Ara, que ja no compta amb la majoria absoluta per governar però que ho pot continuar fent en minoria, pactant punts concrets amb els partits de l’oposició, no li seria cap trauma estratègic i donaria una imatge més evident de la seva catalanitat i treball per al país, que els seus dos partits i federació han demostrat des del primer dia d’existència.
A vegades els polítics es queixen que la ciutadania és molt crítica vers ells i que és poc solidària amb la seva feina de servei al país o municipi. És cert que hi ha professions o ocupacions que sempre s’emporten les bufetades, però cal adonar-se que en política tot queda justificat, sempre hi ha raons o excuses per defensar una posició o una altra. La culpa mai és pròpia sinó de l’adversari. Estic convençut que si els que es dediquen a la política fossin més autocrítics i reconeguessin els seus errors, els conciutadans entendrien millor el seu treball, les seves dificultats per dur a terme el seu projecte i les seves promeses electorals. Quan una persona o un col·lectiu té excusa per a tot, només et vénen ganes de passar d’ells o, si això no és possible, et dediques a criticar la seva prepotència i poca transparència.
(article publicat a l'Ametlla d'Arenys del mes de novembre 2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada