Avui enllestim el mes d'agost i per a molts també les vacances. L'estiu, però continua i es presenta un mes de setembre ple d'incògnites. El primer que ens tocarà fer el dilluns és recuperar l'agenda i la contrasenya. Enguany crec que fins i tot l'he oblidat.
S'acosta l'onze de setembre quan ja fa un parell d'anys que donàvem per acabades les macro manifestacions. En aquesta ocasió tenim els nostres presos polítics que ens mobilitzen abans que res més. El primer objectiu que tenim entre mans és la seva alliberació. El seu càstig no ha estat fruit d'un judici just, sinó per decisió d'una persona que als ulls dels entesos en dret, ha prevaricat. No ha actuat amb justícia, sinó mogut per la ràbia transmesa pel poder polític estatal.
Aquest onze de setembre haurem de tornar a sortir a reivindicar l'alliberament dels nostres polítics, amb tota la nostra força, i sempre de manera pacífica, per diferenciar-nos dels energúmens de C's que actuen cada vegada que es mobilitzen. Per sort, les imatges parlen per sí soles, i no cal demostrar res més.
La moguda política, però no acabarà l'onze de setembre, sinó que continuarà fins a finals d'any, i paral·lelament entrarem en la dinàmica de la precampanya electoral del mes de maig. Unes eleccions municipals que no se sap ben bé quin to tindran, sobretot a les grans capitals.
Agafem-nos-ho bé, i no vulguem entrar de cop a la feina, no fos cas que tinguéssim un tropell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada