Adéu Viena, potser ens tornarem a veure, no se sap mai. Esclar que si haig de trigar els mateixos anys que des de la darrera vegada, les cames ja no m'aguantaran. Aquesta vegada ja ha anat just, perquè ens hem cansat força, però marxem de la capital austríaca molt satisfets, amb una mica menys de calor també hauríem estat bé, però la ciutat es mereix ser visitada, i si s'ha de passar calor també ho aguantem.
Avui ha estat una visita més d'exteriors, contemplant palaus i edificis nobles que embelleixen els carrers i places de la ciutat. Hem entrat, però, a la biblioteca nacional austríaca que és digna de veure, i la resta del dia ens hem passejat a peu o bé en tramvia per conèixer més punts d'interès.
El costum de les comparacions l'hem volgut aparcar i pensar en Praga i Viena, de manera separada. Cada ciutat té les seves coses que les fan atractives. La història dels xecs, que aquests dies recorden els cinquanta anys de l'ocupació russa, tirant enlaire la Primavera de Praga, i la història imperial de la casa dels Habsburg, es fan presents recorrent ambdues ciutats.
Aquest vespre hem anat al centre per darrera vegada en aquest viatge a dir-los a reveure, i moltes gràcies per haver-nos acollit tan bé. Demà a primera hora sortim cap a Budapest, la tercera capital imperial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada